Concert típic d’estiu, que sembla iniciar-se amb una certa coherència estilística amb un ampli bloc dedicat a Giuseppe Verdi, però que de mica en mica es va transformant en allò que tant agrada a certa part del públic, que erròniament es titlla de popular i que desemboca amb un tutti frutti on tot si val i on es perdona allò imperdonable.
En el concert hi havia de participar Dmitri Hvorostovski, però com ja sabeu ha cancel·lat per la seva greu malaltia tots els propers compromisos, i en el seu lloc es va comptar amb un caduc Thomas Hampson que va anar de la correcció justeta al ridícul vergonyant d’un Begin the beguine “per la història”.
Vocal i interpretativament per a mi el millor és Ildar Abdrazakov, tot i que Netrebko aclapara amb les seves facultats mal administrades, com acostuma a succeir en aquests concerts on s’esvalota fins a uns límits de dubtós gust. Ja no es tracta del mal gust en el vestir tot i que alguna cosa estètica hi deu tenir a veure, es tracta de l’excés desbordat de facultats més al servei de l’exhibició que no pas de la interpretació i si les administra sense dosificar-se, tendeix a malbaratar-ho.
Kaufmann no té un dia rodó, i més enllà del seus habituals punts forts, que els té, (em) decep en el conjunt.
Què hi fa la senyora Zhidkova en mig d’aquesta revetlla? No ho puc entendre, si no fos que estes previst que la mezzo de torn fos la mateixa que al Palau i finalment no hi pogués anar, per tant que fos un recurs de darrera hora.
El públic no cal dir que s’ho va passar d’alló més bé, que és del que es tracta, tot i que el costant “andare e venire…non guardarmi così” denota una certa distensió o relaxació qui sap si encomanades per el propi format i la immensitat del monumental espai escènic de la Königsplatz de Munich, poc propici a la concentració i al gaudi íntim de la música.
Les ballaruques més que coreografies que acompanyen Granada, Die Csárdásfürstin, Begin the Beguine o Das Lans des Lächelns, són el perfecte complement del mal gust exquisit disfressat de distesa i xarona simpatia.
Aquí ho teniu, que caram! i que tothom en tregui les conseqüències i conclusions que més els convingui.
Giuseppe Verdi
Luisa Miller
obertura (incompleta)
Aida
Celeste Aida Jonas Kaufmann
Qui Radames verrà…O patria mia Anna Netrebko
Don Carlo
“O Carlo ascolta” Thomas Hampson
Don Carlos
“O don fatal” Elena Zhidkova
Attila
“Mentre gonfiarsi l’anima” Ildar Adbradzakov
Don Carlo
“E lui desso…Dio che nell’alma infondere” Thomas Hampson – Jonas Kaufmann
Giacomo Puccini
Manon Lescaut Intermezzo
Francesco Cilea
Adriana Lecouvreur
“Io son l’umile ancella” Anna Netrebko
Charles Gounod
Faust
“Avant de quitter ces lieux” Thomas Hampson
Jacques Offenbach
Les Contes d’Hoffmann
Barcarole Elena Zhidkova – Anna Netrebko
Giacomo Puccini
La Bohème
“O soave fanciulla” Jonas Kaufmann – Anna Netrebko
Turandot
“Nessun dorma” Jonas Kaufmann
Agustin Lara
Granada Ildar Abdrazakov
Georges Bizet
Carmen
“Pres de remparts de Seville” Elena Zhidkova
Cole Porter
Jubilee
“Begin the beguine” Thomas Hampson
Emerich Kálmán
Die Csárdásfürstin
Heia, in der Bergen Anna Netrebko
Franz Lehár
Das Lans des Lächelns
Dein ist mein ganzes Herz Jonas Kaufmann
Leonard Bernstein
West side Story
Tonight Anna Netrebko – Jonas Kaufmann i Thomas Hampson, Ildar Abdrazavov, Thomas Hampson i Elena Zhidkova
Janacek Philarmonie Ostrava
Director Claudio Vandelli
Königsplatz de Munich, 28 de juny de 2015
ENLLAÇ vídeo
http://www.mediafire.com/watch/m3p74vygv07imlq/Concert_Munich_2015.webm
El vídeo és gentilesa de la Teresa Opera Minora que el va deixar en el seu mur del FB a disposició
No tinc idea de si el Palau de la Música rebrà una variació sobre el mateix tema, en el cicle Grans veus i amb Netrebko, Gubanova, Antonenko i Abdrazakov, amb l’OBC i Armiliato intentant controlar la festassa. La solució el 13 de juliol.
No, mi dispiace. Anna e Jonas si possono sopportare solo uno alla volta. Tutti e due insieme è troppo 😀
M'agradaM'agrada
Comme je ne parle pas catalan, je n’ai pas tout compris mais moi aussi j’ai trouvé Jonas Kaufmann décevant, Hampson me paraît de moins en moins précis, et Netrebko manque de subtilité voire de justesse parfois. Elle a un côté superficiel et facile qui m’a toujours déroutée.
Dommage que Kaufmann se prête à ce genre de spectacle.
M'agradaLiked by 1 person
Vous avez parfaitement compris, ou tout au moins, vous et moi partageons le point de vue de ce concert décevant.
Merci de visiter le blog de commentaires et surtout de participer surtout compte tenu de ce qui est écrit dans une langue minoritaire, mais important.
M'agradaM'agrada
Vous êtes vraiment ignorant.
M'agradaM'agrada
Bien sure et vous etes tres gentile, Je crois que nous ne devrions pas disqualifier toute personne et nous devons respecter l’opinion de tous.
M'agradaM'agrada
El concert del Palau és el 13 de juliol, oi? Han canviat la data?
M'agradaM'agrada
és el 13 sí sí 😀
M'agradaM'agrada
El 13. tens raó, el número tampoc sembla molt apropiat 😉
M'agradaM'agrada
Joaquím, perfecto apunte, 100%, de acuerdo contigo…. concierto para el olvido, salvo Ildar….
M'agradaM'agrada
Cada vez me interesan menos estos jolgorios
M'agradaM'agrada
Que fácil es caer en la chabacanería y cutrería más profunda ¡¡¡¡¡
Lo del Hanson y su “Begin”, es para mí la prueba irrefutable, de que todo tiene su fín…… DE VERGÜENZA AJENA…..
Los números de baile…..de Corral de la Pacheca….
El Jonás….va perdiendo puntos……mal me pese
La otra….La Netrebko….en su línea……
De pena…..
Besos a todos/as.
M'agradaLiked by 1 person
Caram, em deixes bocabadat, però m’agrada que siguis crític, és l’única manera de gaudir de veritat quan ho fan bé. No és el cas en aquesta ocasió, però tret de Hampson que està acabat i Zhidkova que no sé si començarà, la resta ho poden fer molt bé.
M'agradaM'agrada
No és per res (o si?) pero fa uns anyets, el Placi, la Netre i el Rolandito, en la mateixa linea “popular-ximpanpum-centroeuropea” feient concert conjunts bastant més dignes.
M'agradaM'agrada
Eren els ulls els que feienn veure-ho diferent, si bé és veritat que quan ho veus per primera vegada pot fer una certa gràcia, però quan ja g¡has vist mil i un avegada les moneries de Netrebko, allò que podia semblar espontani ara ja esdevé lamentablement patètic, ja no fa gràcia.
M'agradaM'agrada
Jo crec que vocalment, a part de hampson i la mezzo que estan horribles, el concert va entre la dignitat i l’excelencia.
Tots sabem com son aquests concerts de l’estiu a l’aire lliure, per tant no ens hauria d’extranyar que ballin (malament) i facin el numero. Ja entra dins el previsible, més tenint a la Netrebko a l’escenari jajaja
Vocalment hi ha moments destacables i sorprenents. No he trobat que el Kaufmann tingués un mal dia, pero en cap moment. El seu concert a Peralada l’any passat és l’exemple de quan no té el dia, va estar molt be, per alguna cosa és qui és, però venia d’una cancelació i va tenir problemets. A munich jo no li he notat problemes, a mi m’agrada més aquí que al concert amb l’Opolais de fa un any, per exemeple.
La Netrebko canta per primera vegada “Oh patria mia” i serà una bona Aida segur. Si ve el text era incomprensible, musicalment el va cantar molt bé, fent el do en pianíssim molt bonic.
Jo és que diria que Kaufmann, Netrebko i Adbradzakov van tenir una nit excelent i em van fer disfrutar moltíssim veient-ho, ara, ja sabem com son aquests concerts.
M'agradaM'agrada
No, no hi estic d’acord, a l’aire llire no vol dir fer pena o el ridícul. La gent no és tan simple com pot donar a entendre l’èirt assolit en un concert per oblidar. Una nota ben donada, un regulador espectacular o un agut clavat amb precisió no són res si al davant i al darrera no hi ha una coherència, un rigor, una elegància o una veritable interpretació dramàtica.
Si el “Celeste Aida” de Kaufmann t’agrada no hi ha res més a discutir. per a mi kaufmann només està realment bé amb allò que sempre canta bé, el Lehàr, la resta o bé està fora de lloc, Bohème, Bernstein i Verdi, o bé està esgotat de tanta vacuïtat, que també podria ser.
Quan fan veure que s’ho passen bé, no hi ha veritat, per aiò fan el ridícul, i un que fa el ridícul remenant el cul a Granada com te’l pots prendre seriosament al cap de cinc minuts en un registre absolutament diferent?
Diguem amargat si vols, però jo la diversió no la busco a l’òpera, hi busco altres coses, aquests festivals no m’interessen gens ni mica.
M'agradaM'agrada
Entreteniment musical manifiestament millorable. Es lo que hay.
P.D. Joaquim: S. Vinke desplaça a L.Ryan com Siegfried a Bayreuth.
M'agradaM'agrada
Els hem vist molt millors.
Aixó de Winke, que m’alegro molt, forma part de la cruenta batalla de reines que s’ha establert al turó, entre Thielemann, que es creia Kaiserin i Petrenko, ara tsarina de totes les rússies després del nomenament berlinès.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquin .Este concierto debe ser m{as entretención que arte pero igual válido.
Willy
M'agradaM'agrada
Depende de lo que quieras ver y escuchar, hay quien incluso se lo pasa bien.
M'agradaM'agrada
Tens raó Joaquim, concert d’estiu i res més.
M'agradaM'agrada
I d’estiu tòrrid, ni tan sols refresca l’ambient, l’escalfa més.
M'agradaM'agrada
¿Estuvo rarito no? Espectáculo entretenido pero realmente no lo más virtuoso que les he oído a ninguno de ellos. Ildar me gustó mucho y a Netrebko la disfruté como siempre, aunque sí se deja llevar demasiado en estas presentaciones. Para mí, Kaufmann atinó en unas y en otras se veía medio perdido y Zhidkova parecía estar bastante incómoda, sobre todo con los acercamientos de la cámara. A Hampson ya no tengo manera de defenderlo, todavía me queda ese feo recuerdo de Les Contes d’Hoffmann de la pasada temporada del MET, su voz parece ya no darle ni para el formato de recital.
M'agradaM'agrada
Rarito?, yo diria que malito, pero bueno, en catalán decimos, “tants caps tants barrets” 🙂
M'agradaM'agrada