Avui és possible que el nom de Mitsuko Uchida faci arronsar el nas a l’amic Josep Olivé, i també el de Simon Rattle a un assidu visitant que molt de tant en tant ens deixava els seus càustics i críptics comentaris sota un pseudònim de reminiscències artístiques, però també estic segur que molts aplaudiran amb ganes que els protagonistes de l’apunt d’avui siguin Mozart amb Uchida (sortosament només tocant el piano) i Beethoven, ambdós amb la Berlin Philharmoniker i Simon Rattle al capdamunt del podi, però no només amb ells ja que per a la segona part hi manca un cor de veritat, avui el Prague Philharmonic i un quartet vocal, ja que es tracta d’escoltar l’engrescadora novena del compositor de Bonn.
Resultat de tot plegat? Una festassa, sobretot beethoveniana ja que la interpretació de la novena és extraordinàriament vigoritzant.
No us entretinc més, gaudiu del Mozart guspirejant i l’esclatant Beethoven segons l’inquieta i brillant batuta de Rattle al capdavant de l’orquestra de so més luxós del món.
Apa, que vagi de gust.
Wolfgang Amadeus Mozart
Klavierkonzert Es-Dur KV 482
Mitsuko Uchida – Klavier
Ludwig van Beethoven
Sinfonie Nr.9 D-moll op.125
Genia Kühmeier Sopran
Sarah Connolly Mezzosopran
Steve Davislim Tenor
Florian Boesch Bassbariton
Prague Philharmonic Choir
Berliner Philharmoniker
Dirigent: Sir Simon Rattle
Festspielhaus Baden-Baden 21-03-2016
Pocs podran discutir aquí i arreu, que enguany Rattle a Baden-Baden ha guanyat la partida a Thielemann a Salzburg, en l’apassionant duel que cada Pasqua s’estableix a centre-Europa, Ens manca el Tristan und Isolde per constatar-ho, però davant del desastrós Otello Rattle porta avantatge.
IN FERNEM LAND 
Rattle y la Berliner són tota una garantía. La seva versió de la Novena és sencillament excelsa, amb l’adagi com a moment absolutament colpidor. És obra aquesta que he tingut oportunitat d’escoltar en viu i en directe per aquets protagonistes i malgrat les mil i una vegades escoltada vaig quedar trasbalsat. L’altra part del concert és prescindible. No m’agrada el Mozart de Uchida i tan sols espero que el 22 Uchida/Rattle sigui més equilibrat (piano/orquesta) i mozartià que els 19 i 20 del Palau amb Uchida/Uchida. Aviat el 17 amb Pires (amb Harding!) a l’Auditori. És per si algú encara no ha captat la diferència. De res. 🙂
M'agradaM'agrada
Equilibrat ho és.
No crec que sigui necessari comparar, però és que qualsevol comparació amb Pires resulta cruel.
M'agradaM'agrada
Acabo d’arribar de Berlin on aquest dijous he tingut el gran gust d’escoltar el Tristan en versió concert, a la Philarmonie, amb els mateixos intèrprets de fa uns dies a Baden-Baden i, llogicament, a la Berliner Philarmoniker.
Només et vull dir que encara estic flotant. Mai havia sentit aquesta sensació en escoltar a aquesta orquestra. ¡Sublim !. Amb els ulls plens de llàgrimes al sensacional i espectacular final de l’òpera, tant per l’emoció com pel plaer que em va produir.
Els cantants correctes, amb una estupenda Isolda a càrrec d’Eva-Maria Westbroek; amb un Tristan, Stuart Skelton, que va fer el que va poder, aguantant el tipus. La resta a bon nivell. Qui em va semblar més fluixa va ser la Brangäne de Sarah Connolly (no la acabo de veure en el paper).
Però, com et dic, l’orquestra va estar en estat de gràcia Quina meravella! Quin color! Com va sonar! No he sentit un Tristan com aquest!
Em va semblar estar escoltant la millor orquestra del món!
M'agradaM'agrada
Intentaré trobar alguna mena de suport que ens aproximi una mica a aquesta meravella.
Gràcies per fer-nos enveja de la bona
M'agradaM'agrada