IN FERNEM LAND

ORANGE 2017: CONCERT BRYN TERFEL


El passat 10 d’aquest mes de juliol va tenir lloc al Théâtre Antique d’Orange un concert amb Bryn Terfel, que debutava en aquest imponent amfiteatre.

En el programa el bo i millor de la seva carrera tot i que el baix-baríton gal·lès ja no està en el millor moment d’aquesta gloriosa carrera que l’ha portat arreu i de la ma dels més grans.

S’agraeix per tant que no amagui el cap sota l’ala i faci front a un programa exigent però sense oblidar que estem en un concert d’estiu i per tant popular, que no vol dir sense qualitat.

A Terfel li costa, té trucs atresorats al llarg de la seva carrera per tirar endavant el concert i sortir-se’n molt més que airós, però apreciareu de seguida que el desgast és evident.

En qualsevol cas la festa est`pa garantida.

PARTIE I

Verdi, la Forza del destino, Sinfonia
Boito, Mefistofele, “Son lo spirito che nega sempre tutto” (Mefistofele I)
Verdi, Otello, “Credo in un dio crudel” (Iago II)
Saint-SaënsDanse macabre
Gounod, Faust, “Le veau d’or est toujours debout” (Mephistophélès II)
Weber, Der Freischütz, “Schweig, Schweig” (Kaspar I)
OffenbachOrphée aux enfers, Ouverture
Gershwin, Porgy and Bess, “It ain’t necessarily so” (Sportin’ Life II)

2ª PART

Richard Wagner

Lohengrin, Vorspiel III
Das Rheingold, “Abendlich strahlt der Sonne Auge” (Wotan)
Die Walküre,
Walkürenritt III
“Leb’ wohl, du Kühnes, herrliches kind” (Wotan III)

PROPINES

Jerry Bock, Sheldon Harnick, Fiddler on the roof, “If I were a rich man”
Anonymous composer, Welsh lullaby,”Suo Gân”

BRYN TERFEL
Orchestre Philharmonique de Radio France
Direction musicale : MIKKO FRANCK
Orange, Théâtre Antique lundi 10 juillet 2017

El concert el va retransmetre Radio France en diferit i és d’aquesta retransmissió que us parlo. La veu oscil·la denotant cansament, però l’artista és dels grans i només ens cal lamentar que no ens vingui més per aquí

12 comments

  1. Francesc

    Pregunta: ha vingut algun cop al Liceu? Jo no ho recordo. Falten molts bons cantants. La Harteros no ha vingut mai. La Fleming nomes un concert. Amb la filosofia actual de canviar Guvbanovas per Cornettis i Mayers per Silins, la cosa encara pinta pitjor.

    M'agrada

    • Quan ja no canti enlloc vindrà a fer una òpera, sempre ens passa igual. En els recitals va estar esplendorós, `però haguéssim hagut de gaudir del seu Falstaff, Holandès, Wotan, els genials dolents dels Comtes d’Hoffmann o els sues emblemàtics rols mozartians, Giovanni, Leporello, Figaro…. quan ja no el vulguin enlloc pagarem gust i ganes, temps al temps, com va succeir amb Ramey

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de julio 2017 | Beckmesser

  3. Josep Garcia Devant

    Se li ha d’agrair que faci un programa tan compromès i més sent un festival d’estiu. Gran artista com varem poder comprobar en el seu recital al Liceu fa anys. La Fleming també va fer un recital al Palau en moments de plenitud vocal, extraordinaris ambdós.

    M'agrada

    • colbran

      Renèe Fleming cantó tres veces en el Palau. La primera vez fue su debut en Barcelona en 2004, donde interpretó un maravilloso “Che il bel sogno di Doretta”, acompañada al piano por Jean-Yves Thibaudet. Volvió más tarde con un recital donde interpretó una decepcionante “Casta Diva”. Y por fin volvió, con muchos kilos de menos y menos voz, concluyendo su concierto con un estupendo “Ebben ne andró lontana” como bis (lo mejor de dicho concierto). en este caso el director de orquesta era Jesús López-Cobos. No recuerdo si su acompañante en el segundo recital era Martin Katz, Jean-Yves Thibaudet u otro pianista. Cito esas tres arias porque son lo que me ha quedado en la memoria de esas tres actuaciones.

      En el Liceu la vimos únicamente, como muy bien ha dicho Katia, en “Thaîs” en versión de concierto en 2007. Estuvo. no obstante en un palco del Liceu presenciando la versión en concierto de “Cleopâtre” (Massenet) con Montserrat Caballé en octubre de 2004, y sentí de ella comentarios elogiosos sobre la interpretación de Caballé; a mi pesar yo no encontré a la diva catalana en muy buena forma, la verdad. Qué hubiera dicho de Caballé si la hubiera visto entre 1965 y 1983 (sus años de gloria)?

      M'agrada

  4. Pepa MG

    només dir que me ha alegrado oír la última propina, la nana galesa que suena insistentemente en El imperio del Sol, esa gran película de spielberg, basada en la biografía de Ballard, del cual no puedo menos que recomendar el libro que la sigue, cuyo título es : La bondad de las mujeres (no creo que nadie en su sano juicio dude de la misma). Moltes gracies Joaquim.

    M'agrada

  5. jaumeM

    Solament l’he vist i sentit en gravacions, a les darreres ja vaig notar el cansament que dius.
    L’escoltaré per que crec que deu ser difícil trobar un interpret com ell per les àries del programa.
    Gracies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: