IN FERNEM LAND

VERBIER 2017: ELEKTRA (LIDSTROM-BRIMBERG-LARSSON-OWENS; SALONEN)


Encara no havia parlat de cap concert del Festival de Verbier 2017, un clàssic dels estius, també a IFL.

Estava previst que s’inicies amb la Salome que es va interpretar uns dies abans que la Elektra que protagonitza avui l’apunt a IFL, però com que no em va agradar gens, malgrat que l’esdeveniment tenia una vessant d’agraïment important perquè significava el comiat de Charles Dutoit de la direcció de l’orquestra del  festival després de 10 intensos i fructífers anys de bona feina, però el resultat de la vetllada, pel que fa a les veus no va ser del tot memorable, en canvi la companyia reunida per interpretar la “germana” Elektra si que va ser de gran nivell i la direcció musical també, ja que va comptar amb Esa-Pekka Salonen, que ja sabem després de les memorables representacions a Aix-en-Provence amb la recordada producció de Patrice Chéreau, és una dels directors imprescindibles en aquesta òpera tan brutal com excepcional.

L’orquestra de joves sota l’explosiva direcció del finés sona com una orquestra professional, adulta i d’una qualitat sonora excepcional. Com sempre em succeeix quan veig una orquestra de joves, m’admira l’entusiasme i entrega que atorguen al resultat final en un plus d’autenticitat que tan sovint trobem a faltar en moltes de les orquestres professionals. Aquest entusiasme en una partitura tan intensa com la straussiana i sota el control d’un director que sap extraure tot aquest potencial, amb una transparència i claredat admirables, però amb una energia electritzant, i mai millor trobat el fàcil adjectiu,  va fer que el públic esclatés després de més de dues intenses hores d’alt voltatge musical.Excepcional!

Després d’haver vist i gaudit l’Elektrra d’Evelyn Herlitzius es fa difícil no fer comparacions que de ben segur perjudicaran a totes aquelles cantants que comparem amb ella, l’absolut referent actual en aquest rol, però la soprano nord-americana Lise Lindstrom amb una interpretació potser no tan brutal i definitiva s’erigeix com una excel·lent intèrpret, incisiva i punyent. Segurament en escena la seva interpretació  esdevindria més brutal. En òperes com aquesta la versió estàtica de concert i malgrat les onades terribles i embolcallants de l’orquestra que inviten a deixar-se endur per la demència venjativa que tan trasbalsa en Herlitzius. En qualsevol as és una boníssima Elektra que sap trobar el punt just en cada encontre que la portarà a la paranoica escena final, ja sigui amb la seva germana, amb la madrastra o amb el reconeixement del seu germà.

Ingela Brimberg que va cantar Elektra a Umeå, l’any 2014 en una producció furera que va tenir el seu apunt a IFL,  canta encertadament el rol de Chrysothemis, més adient, per ara, a la seva veu, i el resultat és esplèndid, per la  intensitat i el contrast amb la seva germana. La seva humanitat emociona sobretot en un final intensíssim.

Les veus de Brimberg i Lindstrom són molt similars de color i timbre i això no ajuda a diferenciar dos personatges tan dispars, però no hi ha dubte que són dos grans sopranos a tenir en compte en el repertori germànic.

La distant i aristocràtica Anna Larsson no s’involucra tant com les habituals i cruels Klytaemnestra ens tenen acostumats. És important que en la confrontació amb Elektra la cantant es mostri embogides d’autoritat i temença, però la mezzosoprano sueca, sempre mostrant una veu de tonalitats fosques sembla que canti un lieder de Mahler.

L’excepcional Eric Owens, que substituïa a Thomas Hampson, va ser un imponent Orest. És obvi que amb el canvi es va guanyar amb una veu d’imponent presència i autoritat, amb aquelles sonoritat cavernoses que tant impressionen.

Un dels Mime de referència en l’actualitat, el tenor Wolfgang Ablinger-Sperrhacke, va fer front a l’esporàdic però cabdal Egist amb la veu habitual d’un característic, quelcom que sempre he trobat un error en un rol com aquest.

Tota la resta de cantants, provinents de l’acadèmia del festival,, potser necessiten més anys d’experiència per donar tot el caràcter i la presència a les serventes atemorides. Són veus que s’ha de fer i que ara per ara queden massa pagades, sobretot en la primera escena.

Una experiència musical molt intensa i recomanable

Per accedir a Medici TV, encara disponible gratuïtament, podeu prémer

http:/www.medici.tv/en/concerts/esa-pekka-salonen-conducts-elektra-strauss-in-concert/

Richard Strauss
ELEKTRA, Op. 58
òpera en un acte.
Llibret d’Hugo von Hofmannsthal

Lise Lindstrom (Elektra)
Ingela Brimberg (Chrysothemis)
Anna Larsson (Klytaemnestra)
Eric Owens (Orest)
Wolfgang Ablinger-Sperrhacke (Aegisth)
Jasper Leever (Der Pfleger des Orest)
Aleksandra Rybakova (Die Vertraute)
Anna Harvey (Die Vertraute)
Andrew Staples (Ein junger Diener)
Idunnu Münch (Die erste Magd)
Anastasiia Sidorova (Die zweite Magd)
Bethan Langford (Die dritte Magd)
Anna-Maria Palii (Die vierte Magd)

Verbier Festival Orchestra
Director musical: Esa-Pekka Salonen

Salle des Combins, Verbier, 27 de juliol de 2017

A partir d’aquesta setmana aquí prendrà protagonisme el festival de Salzburg, Aida inclosa (sembla que no hi hagi res més o segurament aquest és el poder del màrqueting operístic).

19 comments

  1. Eduardo

    Joaquim, mil gracias, hacía mucho tiempo que tenía ganas de una Elektra. Esta me cae como anillo al dedo. Tus apreciaciones, respecto a las orquestas juveniles y su entusiasmo son increíbles, sobre todo si un director de la talla de Salonen se impone.
    Me has dejado algo para pensar sobre Anna Larsson, la tildas de distante y aristocrática y es verdad, ella en Mahler, ha sido estupenda. Primavera de 1999 en Paris, Salle Pleyel, el Maestro Claudio Abbado, hacia una gira europea con la Berliner Philharmoniker. El programa era la tercera sinfonía de Mahler, y la solista la Sra. Larsson. No la conocía, su intervención fue algo estupendo. La voz de un cantante es diferente en una sala y quedé arrobado. Fue un éxito tan impresionante, que muchos blogs franceses aún lo recuerdan.
    Espero que mis memorias de antaño no aburran, pero siento la obligación de hacerlo, para compartir experiencias, es quizás una de las mejores cosas que nos deja la vida.

    M'agrada

    • Guillermo

      A mí personalmente, Eduardo las memorias y recuerdos no me aburren para nada , más bien al contrario. Me encanta escuchar a aquellos que han tenido la oportunidad de ver a los grandes o que han presenciado una función que luego figuran en los anales operísticos. Recuerdo cuando recién empezaba con la ópera , en el teatro Colón , y pude conocer a un habitué , que desde niño había ido a la ópera y había escuchado y visto allí a Bergonzi, Leontyne Price, Caballé, Tucker, Scotto , Nilsson,Bumbry, Vickers ,Gencer, Sills, Kraus, Berganza, Arroyo, Sutherland,Windgassen, Jones, Taddei, Cossotto, Lorengar, Capuccili,C,Ludwig, De los Angeles,Domingo joven, Moffo, McNeil, Carreras,Kabaivanska, Milnes, Crespin , Resnik, Gedda,y y ese largo etc. de nombres que ocupan gran parte de mi discografia. Podía quedarme horas escuchando sus recuerdos de todos aquellos grandes , con los ojos abiertos como platos cada vez a medida que los iba mencionando a
      y llenos de admiración y envidia sana ante semejante testigo viviente de un canto que no creo que volvamos a ver.

      Un abrazo

      M'agrada

    • Es que la Klytemnestra siempre va asociada a interpretaciones histriónicas y terribles. Larsson no, aún resulta más distante que Meier, que aristocratiza el rol a unos niveles poco habituales. Nada que ver con Varnay en sus últimos años.

      M'agrada

  2. JordiP

    Aquesta òpera em va colpir com poques quan la vaig veure al Liceu. I ha quedat de les meves preferides. La veritat que aquesta versió concert és molt bona amb unes veus principals notables. I com que és curteta (ja,ja,ja…) doncs la he pogut escoltar de nou sencera d’una tirada!!!

    Gràcies per fer-me-la reviure

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de agosto 2017 | Beckmesser

  4. Jose Ramon Noy Ametller

    Magnifica versió. Gràcies Joaquim. Aquests darrers anys sembla que s’està re-descobrint aquesta òpera que sempre m’ha impressionat. A més en pocs temps he escoltat en directe dues magnifiques versions: una als Proms i l’altre al Liceu amb la inoblidable d’aquesta última temporada. I aquesta d’avui a Verbier no queda gens enrera, gens. Magnífiques Elektra i Crisostemis, i bé també Clitemnestra, amb una gloriosa veu. I Salonen no l’hem de descobrir ara…. Bravo!

    M'agrada

  5. Josep Mallol

    T’asseguro que la Lise Lindstrom és un huracà en escena cantant l’Elektra. Jo vaig tenir oportunitat de veure-la a Hamburg fa un parell d’anys i va ser una de les grates sorpreses dels darrers anys.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: