IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE GUILLERMO RODRÍGUEZ ARGÜELLES


Fa poc vaig conèixer personalment a Guillermo, me’l va presentar Kàtia al passadís del Liceu, varem parlar poc, molt intensament i quasi de manera atropellada quan vols dir moltes coses en poc minuts, però de ben segur si un dia podem fer-ho amb més tranquil·litat la xerrada serà magnífica.

Quan em va enviar el qüestionari el va acompanyar d’un e-mail que si em deixa ja el copiaré com a comentari, perquè ell com la majoria es revela contra la imposició injusta de respondre a un cada qüestió amb una única opció.

És un qüestionari amb alguna resposta espectacular, com la de l’òpera detestada quan  ens parla de l’òpera que detesta i de ben segur aconseguirà més consensus que controvèrsies.

Aquí us el deixo:

1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? l’any 1995.
2. A quin teatre? Al Teatre Colón de Buenos Aires
3. Quina òpera vas veure? Elektra amb Hildegard Behrens, Leonie Rysanek,
Debora Voigt, Alfred Muff. Dir. Berislav Klobucar. Va ser extraordinària. No
me n’oblidaré mai.
4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? Els meus pares biològics, no. La meva mare “adoptiva”, sí.
5. Quin compositor operístic t’estimes més?  Richard Strauss
6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística?  Les veus.
7. Quin és el teu tenor predilecte? Plácido Domingo
8. Quina és la teva soprano predilecta? Maria Callas
9. Quin és ell teu baríton predilecte? Dietrich Fischer-Dieskau
10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Shirley Verrett
11. Quin és el teu baix predilecte? Samuel Ramey
12. Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat? El Teatre Colón, no he trobat acústica com aquella enlloc. Té com un efecte “surround” per les veus.
13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Com poder sí però em sentiria molt trist.
14. Quina és la teva òpera predilecta? Tristan und Isolde
15. Quina òpera detestes?  Cap però no suporto els Ping, Pang, Pong de
Turandot. Per mi la Princesa hauria de tallar-los el coll 5 minuts desprès de
començar a cantar.
16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació
operística? 8
17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria
viure? A Nova York.
18. Quin és el llibretista operístic preferit? Hugo Von Hofmannsthal
19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Falstaff
20. Quina és la teva heroïna de ficció operística?  Norma
21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Tristan und Isolde,
Flasgstad, Suthaus, Thebon, Fischer-Dieskau. Furtwängler. Una experiència
cel.lestial.
22. El director d’orquestra operístic preferit? Arturo Toscanini
23. El director d’escena preferit? Jean Pierre Ponnelle 
24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? Norma del Covent
Garden 1952, Callas, Stignani,Picchi, Vaghi, Sutherland. D. V.Gui.
25. L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare
26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Don Giovanni
27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Tristan und Isolde
28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? Elektra
29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? No en conec cap
30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano,
mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix?  Sé que és impossible però de
poder escollir: soprano , la meva vocalitat preferida

Per il·lustrar l’apunt del Guillermo, en lloc de tornar a portar l’immens Tristan und Isolde que s’enduria a l’illa deserta i que ja ha aparegut més d’una vegada als apunts del qüestionari, us proposo la representació a la qual li hagués agradat assistir, la Norma de Bellini que va tenir lloc al Covent Garden l’any 1952 amb Callas, Stignani, Picchi, Vaghi i la Clotildede Joan Sutherland, sota la direcció de Vittorio Gui.

Gràcies Guillermo, tenim una xerrada pendent.

La propera setmana coneixerem el qüestionari de Josep Maria Fageda.

Un comentari

  1. Guillermo Iván Soto Aliste

    Coincido con mi tocayo en cuanto a Verrett, Fischer-Dieskau y Elektra aunque no estaban en mis primeras opciones. Detestas a esos tres pero no son una ópera. Yo detesto Lulu aunque nadie me ha preguntado jiji.

    M'agrada

    • Guillermo

      La verdad es que detestar una ópera al completo por ahora no me ha pasado. Pero en el caso de Turandot que es de las que menos me gusta de Puccini ( sé que es extraño), me he dado cuenta que en parte es por los Ping, Pang Pong, que me ponen de los nervios.
      Si yo fuera la princesa o se están calladitos o se quedan sin cabeza , ja,ja,ja.
      Respecto de Lulu nunca me la he puesto para escuchar en casa pero me gustó mucho cuando la vi aquí en el Liceu. Como muchas óperas del siglo XX más “modernas”, las he disfrutado mucho viéndolas en directo: Muerte en Venecia de Britten, El Rey Roger de Szymanowski, Quartett de Francesconi. De hecho, han sido toda una sorpresa.
      Un saludo

      M'agrada

      • Bocachete

        Doncs jo trobo que la part de Ping, Pang i Pong és unaR troballa i l’escena on ells tres sols pensen com podria ser la seva vida és una meravella. Recordo aquells moments (suposo que a tothom li ha passat) que sentim per primer cop una obra musical sense tenir-ne cap referent: tot és nou i tot sorprèn. El primer cop que vaig sentir Turandot al Liceu no l’havia sentit abans en disc ni en ràdio ni res (potser alguna ària, però sense ésser-ne conscient) i recordo que va ser un descobriment: més que a Puccini, de qui coneixia les “típiques” Bohème, Tosca i Butterfly, hi havia moments que sonava a Stravinskij. El cas és que l’escena dels denostats Ping, Pang i Pong, potser per contrast amb les prèvies, tan íntima, tan melòdica, amb aquella combinació de les tres veus tan suggeridora, em va fascinar. I recordo més aquesta impressió general de la música en aquesta obra, en general (l’orquestra, el cor, etc.) que no pas la interpretació, que era la de Caballé i companyia en 1980 o una cosa així. Em va impactar més Puccini que una altra cosa… Després, és clar, en altres funcions ja no pot tornar a passar: ja coneixes l’obra i aquesta sensació de novetat i sorpresa ja no és igual… Llàstima, perquè realment és bonica. Per això tenim les estrenes…

        M'agrada

      • colbran

        Según tengo entendido, gran parte de la música del cuadro de los Ping, Pang,Pong pertenecía a un acto o cuadro de “La Bohême” en el que se escenificaba el desalojo del piso de Musetta por falta de pago, incidencia que sí se encuentra en “La Bohême” de Leoncavallo. Sin esa escena la entrada de Turandot era demasiado rápida en el acto segundo y la obra resultaba demasiado corta, por lo que Puccini recurrió a la música descartada de “La Bohême”, con diferente orquestación y algún añadido, supongo.

        Bastantes coincidencias con mi cuestionario, Guillermo, enhorabuena por tus respuestas! Todo el mundo habla de ese milagro de sonido que posee el Colón, siendo tan enorme.

        M'agrada

      • Guillermo

        “Ping, Pang i Pong és unaR troballa i l’escena on ells tres sols pensen com podria ser la seva vida és una meravella” .. Bocachete , tens tota la raó, però mira no puc amb ells. De fet les vegades que m’he posat Turandot .,, és la part que no escolto. Mea culpa, ho sé.

        Colbran, muchas gracias. En Argentina , el Colón es motivo de orgullo para todos aunque no hayan puesto un pie en él. La excelencia de la acústica es vox populi . Aún habiendo asistido a funciones allí, al principio dudaba que lo de ” una de las mejores acústicas del mundo” no fuera una exageración por eso del chauvinismo o por la nostalgia de épocas de grandeza perdidas. Sin embargo después de tener la suerte de poder ver óperas en la Staasoper, el Metropolitan, la Royal Opera, el Real, la ópera de Quebec, la Dutch National Opera, el Eskalduna y el Liceu , no sé si es la mejor pero sí que es maravillosa y única. La sensación de escuchar en Surround. Sobretodo antes de la restauración aunque no noté grandes cambios la última vez que estuve. Eso sí según estudiosos del sonido la acústica es cálida no seca, favorece más al sonido que a la inteligibilidad del texto. Los cantantes son un buen parámetro para determinar si hay o no buena acústica, porque los favorece o les juega en contra: casi todos los que han cantado allí han hablado maravillas del sonido del Colón. El último precisamente Jonas Kaufmann.
        Ay mi Colón, se me cae la baba!
        Como les advertía disimuladamente un amigo mío a otros melómanos en algún encuentro eventual: por favor no mencionen las palabras Colón o Rysabek, jajajaja!

        M'agrada

  2. Guillermo

    Som nosaltres els que hem de donar-te les gràcies Joaquim per aquest blog que ens ha donat a tots tant de plaer, coneixements i la possibilitat d’expressar les nostres opinions pel que a qüestions diverses: esdeveniments, gravacions, cròniques d’òperes, etc. És clar que pots publicar el meu email, me l’he mirat per si de cas, ha, ha, ha. Això sí, hauràs de retallar-lo una mica per no dir bastant perquè es veu que tot el que no podia posar el qüestionari o vaig fer a l’email, que n’és de llarg! Sembla la Biblia. Pel que fa a la xerrada, quan vulguis, ara que ens hem vist la cara ja xerrarem més sovint de ben segur.

    Una abraçada!

    M'agrada

  3. santi

    Shirley Verrett también es mi mezzosoprano favorita, a pesar que ella, en muchas entrevistas se consideraba ” una voz” . En una entrevista dijo, ahora me hago llamar soprano ( cuando cantaba Norma y Lady Macbeth ) . Su grabación de Jane Seymour junto a Beverly Sills , como Anna Bolena, es de sus mejores grabaciones ) 🙂

    M'agrada

  4. Fer

    El teatro Colón de Buenos Aires es una meravella amb acústica, aquí l’ anòmenen càlida, jo afegiria que es rica amb reverberació, potser ja altres teatres amb acústica millor com La Fenice, el Liceu d’ara té l’acústica seca, res a veure amb el Liceu d’abans, però jo crec que el mes important avui en dia es la qualitat artística i musical d’un teatre mes que l’edifici en si, amb això el teatre Colón es un teatre de segona categoria, temporades curtes amb pocs títols, grans canvis, per justificar això diuen que no es un teatre de repertori, preus pels núvols amb discriminació de preu si ets o no del pais, baixa qualitat musical en general, d’ orquestra i cors etc.

    M'agrada

    • Guillermo

      Malauradament l’època daurada del Colón quan era un teatre de primera línia ja és història passada i té a veure amb la situació política, econòmica i social de l’Argentina dels últims 50 anys. Pel que fa als preus, suposo Fer que quan parles de la discriminació et refereixes a la visita guiada: en aquest cas és veritat que cobren preus diferents si ets resident o no. Pel que fa als preus de les localitats és el mateix per tothom: jo hi he anat dues vegades aquest any, les vaig comprar per internet i no hi havia dos preus diferents. De fet al canvi, els preus són molt més barats que aquí: primera o segona fila de Galeria (que seria el 4t pis d’aquí) 40 euros aproximadament contra 108 euros que pagues al Liceu.

      M'agrada

Deixa un comentari