Vienna Philharmonic · Muti 2026: Iwona Sobotka (Soprano), Marianne Crebassa (Mezzo-soprano), Riccardo Muti (Conductor), Michael Spyres (Tenor), Maharram Huseynov (Bass), Vienna Philharmonic Foto de © SF/Marco Borrelli, gentilesa de la web del Salzburger Festspiele

El festival de Salzburg ha tornat a convidar a Riccardo Muti per a dirigir el Rèquiem de Giuseppe Verdi, amb el Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor, la Wiener Philharmoniker i un quartet solista, singular, diria jio, amb la soprano polonesa Iwona Sobotka (1981) que tot i haver debutat l’any 2004 a París i haver actuat en grans escenaris i festivals, no diria que sigui una soprano estelar per a cantar un concert com aquest, suposo que Muti imposa; la mezzosoprano francesa Marianne Crebassa (1986) fins ara poc associada a Verdi; el tenor nord-americà Michael Spyres, que sembla que aquest estiu no ha fet gaires vacances i el baix azerbaidjanès, Maharram Huseynov, amb poc recorregut, car és el més jove del quartet i ja ha cridat l’atenció del Teatre Mariinski, o el ROF de Pesaro.

En altres èpoques del festival, aquests cantants, potser amb l’excepció de Spyres, haurien estat els cover de noms molt més cridaners de cara a la taquilla, però el festival potser creu que amb Riccardo Muti n’hi ha prou per fer l’exhaurit a la taquilla i és que el mestre napolità de vuitanta-cinc anys, a banda de ser un factòtum del festival, és un dels directors en actiu més veterans i de prestigi indiscutible, i si a més a més ho fa per dirigir una obra de Verdi, pocs gosaran discutir-ne la direcció. És interessant repassar les memorables versions de la Messa de Requiem verdiana que sempre ha dirigit el mestre Muti, ja sigui en el disc (sensacionals totes) o en versions en directe (inoblidable la de l’any 1992 al Liceu amb l’orquestra i el cor de la Scala i un quartet solista de relleu), per apreciar la maduresa en les direccions dels darrers anys. És un dels grandíssims, si més no per a mi.

La versió és magnífica, no diria que excel·lent sense haver estat allà i saber aquelles coses bàsiques del directe, sobretot la projecció de les veus i els equilibris entre orquestra, cor i solistes; ara bé, Muti que amb els anys ha dosificat certs aspectes dinàmics, no renuncia a la teatralitat de la partitura, però en els moments més íntims, la seva versió s’apropa més al recolliment eclesiàstic, sense arribar a les cotes del mestre Gatti,

Pel que fa als solistes, m’ha agradat el vessant líric de la soprano Sobotka, amb un cant elegíac molt notable, però amb una zona greu bastant “tunejada”, la intensitat sorprenent de Crebassa en aquest repertori i registre, l’habitual musicalitat, intel·ligència i tècnica de  cant del tenor Spyres i les possibilitats del baix-baríton Huseynov, el més “immadur” de tots quatre i amb una veu que sembla que encara s’hagi d’acabar de consolidar, però amb possibilitats reals i que era el Banco del Macbeth de Torí que va dirigir Muti i que va ser motiu d’un apunt entusiaste a IFL.

Cor i orquestra no cal dir que sonen excepcionals i gràcies a l’ORF que va transmetre el concert i aquí us deixo l’enllaç per escoltar-lo, podreu jutjar per vosaltres.

• https://oe1.orf.at/programm/20260815/841445/Muti-dirigiert-Verdis-Requiem

Giuseppe Verdi
Messa da Requiem

Iwona Sobotka (Soprano)
Marianne Crebassa (Mezzosoprano)
Michael Spyres (Tenor)
Maharram Huseynov (Baix)
Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor
Director del cor: Ernst Raffelsberger
Wiener Philharmoniker
Director: Riccardo Muti

Salzburg, 15 de juliol de 2026