John Osborn (Benvenuto Cellini) Liceu 11_2015 Fotografia © Antoni Bofill gentilesa Departament de premsa del Liceu
Ahir varem poder escoltar gràcies a la retransmissió de Catalunya Música (quasi magnífica) la segona representació de Benvenuto Cellini, amb l’al·licient de comptar en el rol de Ascanio de la mezzosoprano, aquesta sí, Annalisa Stroppa que va cancel·lar el primer dia.
L’apunt d’avui és un pretext excel·lent per deixar-vos escoltar les dues àries principals del personatge protagonista en la veu del gran tenor John Osborn
Escoltem en primer lloc com va cantar “Une heure encore et ma belle maïtresse”
I ara la infernemlandera “Seul pour lutter…Sur les monts le plus souvages”
Un prodigi de musicalitat, de control i de tècnica, d’expressivitat, bon gust i elegància. Jo la veu no la trobo gaire bonica, però ell amb el seu art i tècnica al servei de l’expressivitat, la fa una absoluta delícia.
IN FERNEM LAND 
Vaig ser-hi ahir i em va agradar molt però tret de Osborn i Stroppa, la resta de cantants bastant discrets. El que passa és que si està ben dirigit l’espectacle funciona molt bé, i ja sigui des de l’orquestra, ahir estupenda com també el cor, ja sigui des de l’escena, ahir espectacular, el nivell és bo i per això la mediocritat d’alguns queda apaivagada per la força del conjunt. És una llàstima que no es veiés un Liceu ple fins l’última butaca.
Una “disfrutada”
M'agradaM'agrada
Jo també hagués volgut la Stroppa, per ràdio em va agradar molt, però sobretot m’hagués estimat una Teresa més esclatant, penso amb Yoncheva per exemple, o Peretyatko, líriques amb més cos i més distinció. La Lewek no és veu per aquest rol
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar la 2a part el dia de l.estrena i el 14 de novembre i no hi ha color amb l’Alcelste. Si pots (i vols) jo et recomanaria que tornéssis el 16 (q tb cantarà la Stroppa digui el que digi el llibret)o el 19.
He llegit l’apunt preparatori i ara que he vist lòpera escenificada m’agradaria saber, i et llegiria amb atenció, quins gags exactament et semblen que desvirtuen les intencions del compositor ja que d’altra banda dius que la posada en escena és força respectuosa. De fet això ja sé que va una mica a gustos: recordo una encesa polèmica pel fet que el certàmen dels darrers mestres cantaires fos de pintura cosa que a mi, veus, no em va molestar pas digui el que digui el text 😀
M'agradaM'agrada
A veure Joan, perquè em perdo. Alceste? No voldràs dir Ascanio?
M’agradaria tornar al Benvenuto, miraré a veure si puc tornar-hi però la meva vida està subjecta a molts condiionants quye no em permeten fer tot allò que m’agradaria.
Bàsicament em sembla ridícul i no per casualitat ni de manera precisament anecdótica, que Terry Gilliam llenci per la borda tot un plentajament dramàtic prou interessant, amb el tractament banal, absurd i directament imbècil de la figura del Papa, que en lloc de ser el poder, econòmic, polític i moral esdevé una figura carnavalesca del Sitges més tronat.
Possiblement a la recerca del gag monthyphytonià més celebrat, Gilliam es càrrega la part més interessant, fosca i perversa d’aquesta òpera, per convertir-la en un episodi del humor anglès més gruixut i xaró (quasi Benny Hill)
M'agradaM'agrada
Ui sí. L’Ascanio /blush/
Eppur funciona.
Ahhh llavors no t.ha acabat de fer el pes el plantejament general. Després de llegir la crònica de l.estrena em va semblar entendre que dins del marc d.un plantejament prou respectuós amb les idees de Berlioz tal o qual gag concret desvirtuava les intencions del compositor, del llibretista o de tots dos. Amb el papa passa exactament el que dius… qui es pot prendre seriosament un encàrrec d.un home caracteritzat així! Cert.
No sé xq però pensava que hi havia altres gags menors que desvirtuaven l.obra tot I funcionar bé a l.escenari. Gràcies pel comentari x la crítica I el blog en general.
M'agradaM'agrada
Joan, una de les coses que més valoro del blog és l’habitual intercanvi d’opinions, el contrast i fins i tot la polèmica que pugui sorgir i que tant l’enriqueix, perquè per sobretot jo crec que IFL és tan visitat per els temes que es tracten però per la quantitat de comentaris que es generen, per això tinc tan interès en contestar cadascuna de les vostres valuoses i enriquidores opinions.
Aquesta producció del Benvenuto Cellini és molt notable, perquè està ben feta, treballada i pensada, una altra cosa és que comparteixi el 100% del que i del com, i en això jo no acabo d’acceptar aquest punt de vista tan còmic que Gilliam ha volgut donar.
Gràcies per ser-hi i també per contestar totes les rèpliques.
M'agradaM'agrada
Por lo escuchado por radio, ópera aparte -que es indiscutible- lo mejor para mi gusto fue Osborn, la orquesta y dirección musical y el coro que se ve obligado a intervenir en una comprometida tesitura que me recuerda muchísimo a la que le exige Spontini en “Agnes von Hohenstaufen” (1829 y retocada para su reposición en 1837), obra que se considera inspiradora de la Grand Opera francesa…
A distancia me ha agradado la mezzo Annalisa Stroppa. Bastante insoportable la bellísima soprano Kathryn Lewek, calando, gritando y desfalleciendo a medida que avanzaba la función; por momentos no se la oía ni por radio, con facilidad para el pianísimo pero carente absolutamente de graves. El resto del elenco estuvo discreto, sin más, siendo generoso con algún respetable intérprete.
M'agradaLiked by 1 person
Quan el conjunt és bo, fins i tot passa que un rol tan important com Teresa el canti una cantant inadequada, que ha sortit beneficiada d’un ambient molt propici.
M'agradaM'agrada
Osborn tiene ya antecedentes muy notables : ha sido el Arnold de varios TELL dirigidos por Pappano en la ROH y hace ya unos años fue el Leopold ( aunque a mi me tocó Colin Lee) de aquella excelente JUIVE parisina con Antonacci, Massis y Shicoff que dirigió Oren
Repito, a mi me toca la última de estos CELLINI el prox. 19 n.
M'agradaM'agrada
Yo sí que lo disfruté y mucho en aquella Juive,
Scheppelmann debería pensar en programar esta óepra en el Liceu, ahora que Alagna la cantará
M'agradaM'agrada
Si!! Tecnica,classe,buon gusto….espressività !
M'agradaM'agrada
BRAVO!
M'agradaM'agrada
Por cierto Joaquim, ¿ se podría tener el enlace con la grabación íntegra de la función radiada anoche?
Al asistir a un funeral, no pude escuchar la función
M'agradaM'agrada
Lo tienes, “aqui” lo tienes
M'agradaM'agrada
A mi apart lo ja escrit sobre la seva elegáncia, bon gust, musicalitat,etc en el seu cant, lo que m´ agrada d´Osborn es que la seva veu te un timbre propi que fa que el reconeguis de seguida.
M'agradaM'agrada
No és el que més m’agrada, però si que es reconeix bé
M'agradaM'agrada
Doncs em sembla molt lleig canviar els repartiments perquè sí un cop publicats al llibret. Les cancel.lacions, els motius de salut els puc entendre però que sigui per una retransmisió no. I, de fer.ho, crec que caldria enviar un correu als afectats, com s.ha fet anb els concerts de Muti, explicant els motius I oferint el canvi d.entrades sense cap despesa addicional. Una cosa així com : farem el que ens dongui la gana però no digui que no l.hem avisat. Per cert veurem com s.arregla això de Muti però imagino que amb un concert en lloc de dos n.hi haurà p r ou.
Ah I no m.estranya gens que els canvis s anunciin ara amb cartells,Es prima el paper satinat a un repartiment del dia acurat I la Sra Scheppelman no faria altra cosa que anar anunciant.ne.:-D
M'agradaM'agrada
A més la tarifa del dia 10 era més econòmica tarifa 6 i la del 12 tarifa 5. Com ens retornaran la diferència ?
M'agradaM'agrada
Ostres, aquesta si que és bona, quina barra!!!
M'agradaM'agrada
Em sembla que pagues el dia de la setmana, no pas el repartiment. Impresentable nova política de gestió.
M'agradaM'agrada
Ambdues coses, en alguns casos són ambdues coses, mira els preus de Lucia…vull dir l’atracament per l’Edgardo
M'agradaM'agrada
Pràctica cada vegada mé habitual a molts teatres, no nomñés al Liceu, que fins ara era molt estricte amb allò que anunciava, ara en qüestió de pocs mesos tot s’ha esberlat
M'agradaM'agrada
John Osborn va tenir ahir una grandissima prestaciò .Per la radio la seva veu no te cap problema de projeccio i el color vocal i l’estic perfecte recorden sovint al gran Nicolai Gedda .Tant de bo que Alfredo Kraus hagues cantat aquest rol als anys 70 doncs crec que n’hagues pogut fer una autentica creacio .
M'agradaM'agrada
En el teatre a mi no em va semblar que en tingués, no és un aveu gran, però corre bé, com tants d’altres, Flórez entre ells.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Comparteixo tots els qualificatius que li dediques. És meravellós sentir cantar així. Uau!!!
M'agradaM'agrada
Sí, és una joia, ho fa bonic i sembla que de manera fàcil.No es pot demanar quasi bé res més,
M'agradaM'agrada
Vaig anar-hi ahir a la nit i realment va ser una funció d’aquelles per guardar-te a la memòria per anys. El que crida l’atenció des de bon començament és una posada en escena que podríem dir que és diferent del que estem acostumats. Diferent en positiu ja que la vaig trobar brillant i a més d’enriquir la brillantor musical de la nit t’ho passes bé. La òpera de Berlioz no la coneixia només n’havia escoltat alguns fragments però l’he trobat preciosa.
La valoració dels cantants és enormement positiva tant l’Osborn com la Stroppa molt bé ell amb una veu bonica i amb unes matitzacions en el cant favuloses, ella una interpretació també molt ben treballada en tot moment, la resta del cast també et fa disfrutar de la vetllada amb veus adients per els seus papers i seguint el nivell d’excel·lència del cast.
L’Orquestra va sonar molt bé amb una direcció del Pons que al meu entendre va estar a l’alçada de la resta, i el cor en molt bona línia seguint la millora dels últims temps. D’acord en el que deies que les veus masculines estan sensiblement millor que les femenines respecte el cor. Però el cor molt bé globalment tot i que Berlioz no els hi posa fàcil musicalment parlant.
Repetiré la experiència un dia d’aquests tornant a anar-hi jeje.
Gracies per l’apunt i els àudios Joaquim 😉
M'agradaM'agrada
No saps pas com ma n’alegro. Perquè això demostra que quan les coses es fan bé no hi ha obres menyspreables, i molts dels que arrufaven el nas abans de veure-la, han descobert una òpera amb una etiqueta injusta de rave,
M'agradaM'agrada
Meravellós!
M'agradaM'agrada
…em sembla poc, només meravellós deu ser poc 😉
M'agradaM'agrada
Estic posant espelmes perquè super-Osborn no sigui baixa el dissabte. Som molt afortunats de tenir-lo al Liceu.
Ahir em vaig adonar que el Balducci és el mateix que a Amsterdam. L’Analisa em va agradar força i, com al Fede, la Teresa em molestava.
Ningú no ha parlat dels talls forçats per Mr Gillian.
Continuo dient que detesto el muntatge. Podeu dir-me victoriana, no m’enfado 😉
M'agradaM'agrada
VICTORIANA 👿
M'agradaLiked by 1 person
Realment Osborn va estar esplèndid, el Liceu faria bé en intentar contractar-lo per futures temporades. El seu Cellini no serà fàcil d’oblidar.
M'agradaM'agrada
Doncs que el contractin per venir a cantar La Damnation, ara bé que no l’errin amb la Margueritre i sobretot el Mephistofele
M'agradaM'agrada
No tenia previst d’anar-hi, però després de tanta crítica elogiosa, vaig decidir oferir-me un premi i ahir hi vaig anar.
Escenografia, coreografia, vestuari, un 10. El senyor Osborn, un 9. La senyora Lewek, un 8. la senyora Stroppa, un 8,5. Els cors, un 9. l’orquestra, un 8,5.
M’ho vaig passar molt bé, i no em penedeixo d’haver vist aquest Benvenuto Cellini, però… no em va emocionar, no em va fer sentir.
Com a espectacle, no em faria res tornar a veure-la (d’aquí a un temps) però no com a experiència sensitiva, emocional.
M'agradaM'agrada
Em sap greu que no acabessis de connectar, perquè per a mi la música de Berlioz és especialment emotiva.
M'agradaM'agrada
Em van agradar molt els cantants: Osborn, Lewek i Stroppa. A anys llum de Muraro i Holland. El papa d’en Halfvarson no em va desagradar. L’òpera en si, i malgrat haver-la preparat, se’m va fer llarga i pesada. Té moments, bellíssims, això és cert, però no m’ha fet gens el pes. La producció a estones m’agradava i a estones m’extenuava amb tants figurants, acròbates i gent donant voltes per l’escenari i la platea.
M'agradaM'agrada
Em sap greu que no t’agradés, però no t’amoïnis, no és cap obligació.
M'agradaM'agrada
Varem anar el dimarts.Espléndida la posada en escena,un batibull de persones amunt i avall,coordinats i crec que ells mateixos estavan divertits.Osborn em va agradar moltissim i a més el fisic l’acompanya en aquest rol.L’orquestra per mí del millor dels ultims temps i el director ferm.Vaja,una passada,ja era hora de disfrutar del Liceu.No estava plé ni molt menys,una llàstima perqué realment valia la pena.
M'agradaM'agrada
Ho veus! No saps pas com m’agrada que t’agradés, i l’Osborn, quin tenoràs!!!
M'agradaM'agrada
Hola, jo acabo de sortir de la representacio d’avui, en la que no hi havia Osborn. La veritat es que en general m’ha agradat l’obra, que no coneixia per a res, i la representacio. Grandissima l’orquestra i el cor, entre el Nabucco i aquest Cellini qualsevol diria que son els mateixos que veniem escoltant fins ara. Dels interprets, per a mi, destacable amb diferencia l’Ascanio d’Stroppa, ben treballat i amb una bonica veu. La Teresa i en Cellini correctes, pero allo que he comentat algun cop, que la musica se’t fiqui. Dins i t’atrapi, no; no ho han aconseguit. El Papa en canvi m’ha agradat mes, tot. I que es nota una veu gastada, executa molt be. En Balducci m’ha semblat que massa sovint quedava tapat per l’orquestra, i el Sr. Fieramosca el deixaria en discret per no dir mes.
Aixo si, al meu entorn he vist que tothom semblava encantat, una funcio magnifica i el merit de posada en escena, si no hagues estat pel sr. Guillian, crec que mes d’un hagues marxat aburrit.
En tornant a casa he fet el que no havia fet fins ara, escoltar aquests fragments que ens havia deixat en Joaquim. I vet-ho aqui, interpretacions com aquestes son les que t’enganxen. El sr. Osborn, quan canta fa que la seva veu flueixi, i prou, tan senzill com aixo, i en fluir es quan els qui escoltem notem el sentiment que expressa el qui canta, i aqui es quan tots diem ohhh! En canvi el Cellini d’avui cantava correcte, pero aquest fluir, aquesta elegancia que despren n’Osborn no hi eren, i les interpretacions d’avui m’han deixat mes aviat fred.
No passara a la meva memoria com una d’aquelles que quan jo faci “d’abuelo Cebolleta” amb els meus nets els expliqui que: un dels cops que vaig anar al Liceu vaig caure de cul…..
M'agradaM'agrada
Segur que t’han agafat ganes de tornar a veure aquesta òpera, això és el més important. Lamento que t’hagi tocat l’altre.
Gràcies per la crònica
M'agradaM'agrada
I, després d’escoltar de nou aquests dos fragments, sabeu que m’ha sobtat molt? Que en John Osborn en la foto de l’encapçalament té un aspecte més aviat rude, barbut, i per contra te aquesta veu que sona tant dolça!!! Soprenent el contrast!!
M'agradaM'agrada
Doncs la imatge fa honor a allò de que les aparences enganyen 🙂
M'agradaM'agrada