IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL D’AGUSTÍ SANCHO


Molt abans que els alumnes de l’Institut del Teatre es fessin amb el monopoli de la figuració del Gran Teatre del Liceu, l’Agustí, amb el Rafa, l’Albert o l’Alfons entre molts altres, sota el control de l’entranyable Manolo, tant el podies veure vestit de soldat romà o egipci, sacerdot druida o captaire, d’aristòcrates francès o vilatà sicilià.

L’Agustí és d’aquelles persones que sempre generen “bon rotllo”, optimisme i molta rauxa riallera. Per a mi és un goig poder portar avui el seu qüestionari, que ja veureu que és contundent, com ell, sense complexes i amb molta sinceritat lluny d’allò que anomenen políticament correcte.. M’encanta encara que no comparteixi algunes coses amb ell, el tenor si, per suposat..

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser?   1982
  2. A quin teatre? Gran teatre del Liceu
  3. Quina òpera vas veure? La favorita
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? No
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Puccini
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? El nivell vocal
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Josep Carreras
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Maria Callas
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Carlos Álvarez
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Agnes Baltsa
  11. Quin és el teu baix predilecte? Cesare Siepi
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El Liceu
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Si
  14. Quina és la teva òpera predilecte? La Bohème 
  15. Quina òpera detestes? Moses und Aaron
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 5
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Viena
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Illica
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Romeo
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? La gioconda
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? El Roméo del Liceu amb Carreras i Wise
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Miquel Ortega
  23. El director d’escena preferit? Zeffirelli
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? L’Aida de Mèxic Callas/del Monaco
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Cap
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Le Nozze di Figaro
  27. L’òpera romàntica que més t’agrada? Roméo et juliette
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? Tosca
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Cap
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Tenor.. Of course

Com que Yotube no disposa d’aquell memorable Roméo et Juliette, l’única vegada que Carreras va cantar (i de quina manera!) el romàntic rol, us proposo l’Aida que la seva Maria Callas i també el seu Mario del Monaco que tant l’acompanyat per aquests “foros” operístics que qui més qui menys ha trepitjat alguna vegada , van cantar a Mèxic l’any 1951 i que ha passat a l’història de l’òpera sobretot per un pinyolm espectacular de la Callas i la corresponent resposta del tenor florentí durant un tercer acte d’infart.

Gràcies Agustí per ser tan autèntic.

La setmana vinent coneixerem el qüestionari de Salvador, en un gir quasi radical al d’aquesta setmana.

47 comments

    • Agustí Sancho Bové

      Hola Jordi. No, no es una provocació. No em considero amb els suficients coneixements musicals per a jutjar un director d orquestra i més sent una feina que depen molt, també, el seu resultat a la suma de feines que també fan 40 musics més, sonoritat de la sala, i les veus que canten al damunt. Per a mi un director d orquestra es com un entrenador de futbol. No es el millor qui guanya més títols sinó el qui treu més bon rendiment als seus jugadors. Conec al miquel des que tenia 18 anys (ell) i no he d amagar que a part de grans amics hem sigut familia. Se com estima la música, com la treballa i com els cantants que dirigeix poden fer ho amb el gust de qui els entén i els ajuda. Potser karajan era més bo i mes mediatic, però el miquel mai li hagués demanat a en carreras que li fes el radames a salzburg.

      M'agrada

      • No vull posar-me on no em demanen, però la culpa o no del Radames deu ser si més no compartida, ah! i en a mi m’agrada molt aquell Radames, segurament amb un altre director no ho hagués pogut cantar. Sort que no van arribar a temps de l’Otello, perquè aleshores si que això d’ara de Kaufmann seria una anècdota.
        Karajan també volia que Carreras cantés el Fenton del darrer Falstaff. Es va enxonar amb en Josep 😆

        M'agrada

  1. XavierCat

    Be gaierebé no se ni per on començar…però de la emoció per que l’Agustí i jo ens coneixem des de fa ben be 30 anys, quasi res!…però fa que no ens veiem potser 20 o mes!…i ara estaràs pensant qui es?…pistes:
    1. Uniformes militars i bates blanques,.
    2. Ai aquell Moretto a l’Elisir d’Amore amb en Alfredo Kraus, la Sonna Ghazarian i en Carlos Chausson (si no em falla la memoria…espero que no!).
    3. I per ultim aquell Trovatore (ni a proposit la casualitat) que ens varem perdre des del Metropolitan per una causa de “força major” en un feliç event a la Colónia Guell i que varem haver de gravar!.
    Be si amb aixó no has adivinat qui soc….suposo que si però en cas contrari, si en Joaquim ho te a be et pot facilitar el meu nom i correu de contacte!.
    Pel que fa al test veig que el teu bon gust operístic no ha minvat i tret d’alguna actualttzació que comparteixo com es el cas de l’excels Carlos Alvarez, la resta es una molt bona selecció que en primeres o segones eleccions coincidim mes o menys: en Carreras que no se ben be per que avui en dia no apareix en gairebe cap elecció malgrat la seva valua i aportació a la història de la opera a casa nostra, que puc dir de Maria Callas, Puccini i La Boheme…ja eren eleccions teves fa molts anys oi?.
    Le Nozze, Tosca irrefutables i unaltre que compartim: Viena! I m’ha agradat veure al test a l’Agnes Baltsa, en Siepi i Zeffirelli.
    Per no allargar-me mes que crec que tindrem l’ocasió anecdoticament aquest Moses und Aaron jo si que el soporto…però em va costar molt i molt…tant com escoltar-lo gairebé mitja dotzena de vegades per trobar-li quelcom que vaig aconseguir finalment anant a veure’l dues vegades consecutives al Liceu en pocs dies i tot i que no la he tornat a veure en directe, sempre que consegueixo un video o una gravació aprofito per rememorar aquella situació amb la que em vaig entestar..tant que em va acabar agradant prou i li tinc per tant un especial carinyo a aquesta opera.
    Ha estat un plaer llegir el teu test i un motiu d’alegria en moments tristos per a mi, espero que en seguim parlant.

    M'agrada

    • Agustí Sancho Bové

      Hosti.. Xavier! Es clar que m en recordo de tu.. T he buscat pel facebook i no hi ha hagut manera de trobar te… No se si segueixes a yuyulandia.. Et deixo el meu mobil i fem uns watssapos… Has de canviar els asteriscs pel numero de lletres del poble on vam fer la mili, restant ne 3.
      **0 2*0 229

      M'agrada

      • XavierCat

        Lamento el retard però no m’ha estat possible fer-ho abans i mira que vaig esperar tota la setmana des de que en Joaquim havia anunciat el teu test la setmana abans!…ja t’he incorporat..parlem aviat.

        M'agrada

  2. Leonor

    ¡Cuánto tiempo, Agustín! ¡Cuántos recuerdos foreros! Magníficas elecciones todas, bendecidas por la sebra, desde luego. 🙂
    Te envío muchos abrazos a través del blog ¡Gracias, Joaquim y buen domingo, infernems!

    M'agrada

    • Agustí Sancho Bové

      Hola Leonor. Lo bien que lo pasamos en ese foro solo lo sabemos aquellos que lo llevamos mas allá de una tertulia operistica y lo convertimos en el encuentro diario de personas con una afición en común, pero conscientes de que la vida no acababa con la opera. Me alegra de saludarte

      M'agrada

  3. Agustí Sancho Bové

    Ufff.. Tu si que saps fer que un s aixequi un diumenge de bon humor.. 😁
    Comentar només que en el meu primer esdeveniment operistic, que va ser un gran caruso a la antiga filmoteca, quan jo tenia 13 anys, ja hi era el joaquim amb aquella rauxa que el caracteritza, i segur que alguna cosa ja s em va empeltà. Gracies a tu per la teva tasca i per tot el que hem pogut compartir amb i gracies a tu.

    M'agrada

  4. colbran

    Hace muchos años que no nos vemos y muchos más que nos conocemos, unos 35. Recuerdo una función de ópera que vimos uno al lado del otro y tu que comenzabas a interesarte mucho por la ópera me preguntaste por las categorías de las voces y cómo las diferenciaba y yo llanamente te lo expliqué. Te acuerdas? Entonces coincidíamos en muchas reuniones con amigos/as comunes, bastantes lamentablemente ya no están entre nosotros y nos divertíamos con adivinanzas y comentarios y meriendas.

    Celebro que “El gran Caruso” influyera en tu afición por la ópera como me ocurrió a mí y a tántos millones de personas en todo el mundo. Sabes que los discos de Mario Lanza se publican y republican contínuamente y lo que es más se venden, como si aún estuviera vivo y murío hace 57 años? Este año han aparecido siete nuevas ediciones, con canciones grabadas en privado, otras de sus conciertos con George London y Frances Yeend, grabaciones alternativas nunca publicadas hasta ahora, grabaciones de sus programas de radio, de actuaciones en Londres en solitario, etc.

    Me ha hecho mucha ilusión leer tu cuestionario, Coincidimos en algunas respuestas y en segundas preferencias mías.

    Supongo que te acuerdas de mi. Soc en Frederic.

    Fede

    M'agrada

    • Agustí Sancho Bové

      Para mi el binomio Joaquim i Federic forma parte de la historia de mi vida operistica. Tu me grabaste en dos cintas aquel otello con del monaco, tebaldi y protti dirigidos por erede ya que leí en una entrevista póstuma al tenor de los tenores, que para él, era mejor que la versión con karajan por la juventud de ellos.. 😁
      Aunque hace años que no nos vemos he estado siguiendo con preocupación las evoluciones de tus lesiones, que te han convertido en el amunike liceistico y perdona la broma pero me permito hacerla ahora que ya estás como un toro.
      Como bien decís, debute como figurante a los 15 años con un don carlo de estar por casa.. Cantaban una tal caballe, carreras, nucci y sardinero, Obratszova, talvela y salminen.. Y durante los 10 siguientes años tuve el privilegio de vivir desde dentro toda esa epoca dorada de la cual me siento muy orgulloso y que siempre he calificado como la mejor de mi vida. Allí observava y preguntaba mucho a maestros como miquel ortega, j. Perez batista, jordi giro, shari roads y al mismo antonio pappano. Cuando tenia su opinión salia deprisa del teatro para buscaros a vosotros 2 y absorbia vuestras sensaciones y con esto, sumado a mis sensaciones, fui creando mi propio criterio, asi que imagina si me acuerdo de vosotros..
      Cuando leo en este blog a Jan Antem, se me pone la piel de gallina al verme reflejado 30 años después. Hoy en dia sigo la opera en funciones muy puntuales con repartos muy elegidos y salvo en contadas ocasiones sigo disfrutando mas del pasado y la nostalgia… Y hoy, después de leerte, esa nostalgia ha cobrado un paso de felicidad.
      Una abraçada fede!

      M'agrada

      • jordifosal

        És probable que Lanza no fes una carrera operística de veritat perquè estava carregat de complexos que el cinema dissimulaven .
        Va fer una gran tasca a on va poder brillar, en els teatres i en representacions de veritat tinc els meus dubtes que hagués provocat el mateix impacte. El fet és que ell ha fet molt més per l’òpera que molts que van de “puretes”, con Bocelli, que encara que no ens agradi ha apropat a molts a l’òpera

        M'agrada

    • Duran

      Caramba Fede, siempre me sorprendes con tus comentarios , esta vez como gran entusiasta de Mario Lanza, y despues de leer los encuentros entre Agusti Sancho y sus amigos, por cierto muy bonitos e interesantes, me entero de las nuevas gravaciones inéditas de M. Lanza y te pregunto ¿se pueden adquirir? Perdona, no quisiera ser pedante.

      M'agrada

      • colbran

        Yo siempre he sentido admiración por Mario Lanza desde que le descubrí cuando tenía 13 años en “El gran Caruso”, película que se exhibía en el cine Pelayo en sesión contínua (y en el cine Widnsor en sesión numerada). Ví la película dos veces y media el mismo día y salí a las 9 de la noche. Ya lo he repetido en diferentes comentarios.

        La cuerda de tenor no es la que yo prefiero, yo soy de cuerdas graves, especialmente contraltos y bajos, pero cuando surgen cantantes como Plácido Domingo (cuando cantaba de tenor), mi tenor favorito, o Richard Tucker, del Monaco, Carreras, Kraus, el primer Aragall, Florez, Camarena,… y en la actualidad el fenómenal baritenor Michael Spyres disfruto mucho con ellos. Mario Lanza sirvió para aficionarse a la ópera a millones de personas de todo el mundo y ha sido fuente de inspiración de: Domingo, Carreras, Pavarotti, Nucci (!), Alagna, Calleja, Bocelli y en la actualidad otros tenores no tan conocidos como Mark Vincent y Mario Frangoulis que le han dedicado sendos CDs como homenaje, cantando incluso a “dúo” con él, en grabación trucada, claro.

        Mario Lanza fue objeto de mi primera colaboración con Joaquim en su blog, el 7 de octubre de 2008, con un apunte titulado “Hoy hace 50 años que murió Mario Lanza” que puedes localizar con el “cercador” poniendo el nombre del tenor. Despés he comentado eventos a los que Joaquim no pudo acudir, libros, representaciones y retransmisiones del Met. Mi última colavoración fue el apunte sobre “Idomeneo” del Met. En total 16 colaboraciones. El me pide más, pero yo soy un poco perezoso.

        Mario Lanza es para mí un caso aparte, dado que sus interpretaciones en ópera se reducen a “La Bohême” y “Las alegres comadres de Windsor” en Tanglewood y a unas funciones de “La traviata” en Nueva Orleans. Se habla de otras funciones de “La Bohême”en Colombia, pero no existe material gráfico ni escrito que lo confirmen. Hizo muchos recitales de ópera en teatros por todo EEEE, incluído el Hollywood Bowl y también en Europa y tuvo su programa especial en la TV, cantó para la radio e hizo 9 películas, una de corista -la primera- y otra en la que se escuchó su voz, pero no intervino como actor. Las tengo todas, como es lógico. Su voz me electriza por la increíble entrega en cada fragmento, la enorme pasión y el cambio interpretativo según cante ópera, opereta, canción italiana, standards o canciones internacionales y sobre todo por la belleza de su voz, sus brillantes agudos, su extraordinario centro y sus graves baritonales.

        Sobre las grabaciones puedes dirigirte a Amazon (.es, .uk o .com) y te asombrarás de la ingente discografía. En este año se han publicado. “The best of everything” (doble CD, con grabaciones inéditas), el recopilatorio “Six classic albums” (4 CDs), “One alone” (con rarezas y bonus, introduciendo él muchas de las piezas, “Never till now” (grabado el año pasado, pero puesto a la venta éste), “Live 1940-1950” (grabaciones nunca publicadas hasta ahora) y de 2015 pero adquiribles ahora: “My italian soul”, “Greatest operatic recordings”, “The very best of Mario Lanza” y “”Greatest operatic recordings-volume two”. Todos ellos tiene piezas nunca publicadas o raras de localizar como por ejemplo “La serenata” (de “Los millones de Arlequin”-de Drigo”), o la “Serenata” de Toselli. Por otra parte hace ya 9 años se publicó un precioso disco de la soprano cinematográfica Ann Blyth en la que figuraban los dos dúos de “El príncipe estudiante” que no se pudieron publicar en su momento por pertenecer a sellos discográficos diferentes.

        Perdona si me he alargado demasiado. Un saludo.

        Fede

        M'agrada

      • colbran

        Más erratas. “La traviata” tenía que hacerla en la temporada siguiente, la ópera que interpretó en Nueva Orleans era “Madama Butterfly” y en Google puede localizarse el reparto e incluso fotos. La citada “Traviata” no pudo hacerla porque el contrato con la productora cinematográfica MGM se lo impidió

        M'agrada

      • Agustí Sancho Bové

        Yo sigo pensando que a pesar de la leyenda urbana que dice que la voz era pequeña para el teatro, si se hubiera prodigado más en ello hubiera arrasado.

        M'agrada

      • colbran

        Agustí la voz era enorme. Licia Albanese lo corrobó tantas veces como se lo preguntaron ya que había cantado con él y lo promocionó para un “Andrea Chênier”, lo mismo dijo de él Toscanini, el mismo hijo de Enrico Caruso en la biografía de su padre y Callas aseguró que lo que más le apenaba era no haber podido cantar con Mario Lanza porque era la mejor voz de tenor que había escuchado. Pero era un hombre cargado de complejos: de gordo, de bajo, de que la gente esperaba demasiado de él, etc. y cuando al fin se decidió a cantar con Renata Tebaldi en la Opera de Roma, van y se lo cargan con un inyectable lleno de aire en la vena, durante una cura de adelgazamiento, el mismo día que iban a darle de alta.

        M'agrada

  5. OLYMPIA

    Jo lamento no conèixer aquest amant de l’òpera perquè Callas i Carreras han estat crucials a la meva vida d’aficionada al cant. En altres respostes no coincidim però això és més que normal ja que hi ha d’haver gustos per tot el que pot agradar i, per sort, és molt.

    M'agrada

    • Agustí Sancho Bové

      Hola olimpia. Gracies per les teves paraules. Em costa molt, avui en dia, anar al liceu, que ja no és el meu liceu, dons el pes dels rècords no em deixa gaudir com voldria.
      Amb això no vull dir que no hi hagin grans cantants, però per exemple, disfruto molt més anant a sabadell, que amb molts menys mitjans pero amb molta més il·lusió, fan coses meravelloses…
      I més barates i amb bona sonoritat i visio.

      M'agrada

  6. albertodossi

    Jo sí que en conec (molt bé) l’Agustí……en la seva época dèien si erem germans….
    Pràcticament puc subscriure tot el seu qüestionari….tot i que jo ja he entrat a Wagner…
    El que no ha explicat ‘lAgustí és que dins de la figuració hi havia faccions defensores dels diferents tenors del gran moment que vam viure : Aragall, Domingo, Carreras, Kraus…… (De Todisco no recordo fans….Jejejej)
    Doncs bé, l’Agustí no era qui capitanejava la facció Carreras (era jo, of course!). Agustí era l intrèpid valedor de l’Alfredo Kraus!!! Potser perquè l’Agusti, amb la seva armilla de punt blau elèctricva assistir a aquell memorable recital de lAny 1983 (crec) de l’Alfredo Kraus, .(Recitals tan valents com aquell ja no es fan!)).
    Amb els anys va sortir de la “part fosca” i va veure la llum!!! (Que no se menfadin els krausistes!!! Jejeje).
    Per cert, per acabar , també és un fan de Mario del Mònaco. Un dia va descobrir en una gravació de lOtello una foto a on es veia al tenor cantant lEsultate! , amb el seu típic jersei de coll alt negre , però amb les cames ben obertes (com si donés un gran pas) i el cos ben doblegat cap enrere i la mà cap endavant….
    Ja us podeu imaginar la de vegades que lAgusti va anar entrant al Camerí de figurants, cantant lEsultate i doblegantse….. jajajaj

    M'agrada

    • Agustí Sancho Bové

      Albert, bona tarda. Tu i jo erem més que germans. Erem els dos pallassos que buscaven tots els directors d escena per a qualsevol escena comica.. Encara que el moretto amb en kraus m el vaig endur jo.. 😂😂😂😂😂
      Mai he conegut ningú que li agades cantar tant com a l albert.. Una vegada vam pujar caminant el carrer galileu, cadascú a una acera, cantant a grito pelao el duet del don carlo.. Amb la gracia que la gent sortia del camp nou i el carrer anava a petar.. 😂😂😂 sempre hem volgut cantar i dins el nostre cercle amateur, sempre ho hem fet, i ens morirem cantant!
      Dammi i coloooriii,
      😂😂😂😂😂😂😂😂

      M'agrada

  7. Guillermo

    Coincideixo en algunes de les teves tries, Agustí.
    No sóc original, ho sé, però la persona que em va fer entrar al món de l’òpera va ser Maria Callas i la primera gravació que em vaig comprar va ser Il Trovatore amb ella.
    Si bé Callas és sempre Callas, amb el temps no em va agradar en tots els papers , més ben dit , no em va agradar la seva veu particular per a tots els personatges. No obstant això, per mí en alguns continua sent insuperable on no és una cantant interpretant, és senzillament Norma, Lucia, Tosca, Violetta, Medea i Gioconda,
    Agnes Baltsa és una altra de les meves favorites: la primera Carmen que vaig escoltar sencera i la primera versió que vaig comprar. Ella, és sempre tota passió … com a Obratzova se l’acusa moltes vegades de vulgaritat però en escoltar la fredor i asèpsia amb les que es canta avui, benvinguda aquesta suposada vulgaritat!
    A Siepi, el vaig descobrir molt més tard. Però és un dels baixos que més m’agrada fins i tot en Don Giovanni.
    Carreras m’agrada en la seva època daurada abans de la seva malaltia i d’aventurar-se en rols que no convenien a la seva veu.
    Si bé quan parles de Gounod , Faust és l’òpera que et ve al cap, a mi m’agrada més com en el teu cas, Roméo et Juliette.
    Salutations

    M'agrada

    • Agustí Sancho Bové

      Hola Guillermo. Gracies pels teus comentaris.
      Jo també vaig començar amb gounod amb el faust.. Imagina t que en vaig fer 3 en 10 anys, un amb aragall, l altra amb kraus i l ultim amb araiza… Com no havia de ser devot del faust,
      Però un cop vaig sentir el romeo d en carreras ja no hi va haver res mes… Allò es increible.. Cada frasse, cada expressió.. I amb aquella veu…

      M'agrada

  8. Pere

    Estic d’acord amb la tria de cantants que has fet tot i que quan surti el meu qüestionari veuràs que només conicidim en una, però la resta de cantants estarien entre els meus cinc preferits de cada corda. Coincideixo en que la parella Baltsa i Carreras és explosiva i la seva Carmen em va deixar un record inesborrable.
    Penso que et tinc ubicat i que varem parlar alguna vegada, pèrò d’això ja fa temps. Vaig començar a anar al Liceu amb 16 anys i ja n’he fet 58! Com passa el temps.
    Dius que aquest ja no és el teu Liceu. A mi em va passar una mica el mateix i em vaig desabonar. Després de 4 o 5 anys sense l’abonament em vaig adonar que malgrat tot era una mica casa meva i des de l’any passat ja hi torno. Però estic d’acord que el Liceu actual és molt car i que la qualitat/ preu no és gens correcta en moltes ocasions. També gaudeixo de les funcions dels amics de l’Òpera de Sabadell que gaudeixo a Manresa per proximitat domiciliària.
    A vegades m’empipa ser tan nostàlgic… Salutacions

    M'agrada

  9. Willy

    Aunque mis preferencias fueron distintas con la excepción de Callas concuerdo absolutamente con todos los nombres y grabaciones que aparecen. Como olvidar esa histórica grabación de Aida de Mexico o la dupla Baltsa Carreras en Carmen?. Saludos Agustí!

    M'agrada

  10. Fer

    Aquella època quins records! Recordo aquella Carmen Carreras Baltsa extraordinària, i això que no m’ agradava que la Baltsa no parés de moure’s tota l’estona, ui ara amb tot el que hem vist! i aquell Romeo i Giulietta amb el Carreras i wise, em pregunto si avui en dia hi ha algun tenor de la categoria del Carreras? aquella època també hi havien els Todisco, Luchetti, Giacomini que quedaven en un segon pla davant Carreras, Kraus, Domingo, Aragall, Pavarotti, La Virgen,

    M'agrada

  11. Fer

    Giuseppe Giacomini un gran tenor que no se li ha fet justicia la seva veu es idèntica a la del Kaufmann però es va trobar pel camí aquets grans veus i la seva glòria va quedar disminuida o eclipdada, seria el moment de fer-li justicia després I Pagliaci memorable que va despedir el Liceu

    M'agrada

  12. duran

    Amigo Fede, como siempre tu apunte sobre Mario Lanza es leer una classe magistral sobre el personaje, ja estube en contacto con tigo, en tu blog de “Hoy hace 50 años de la muerte de Mario Lanza,” y pude adquirir varios C.D y pel·lícules. Tomo buena nota de tu respuesta a mi pregunta. Gracias ¡¡¡haaa!!! y lo de haberte alargado demasiado EN ABSOLUTO, todo al contrario, siempre es bueno ampliar conocimientos, cuando el responsable es un maestro como tu. Un abrazo

    M'agrada

    • colbran

      Tu eres Francesc Duran,no? Claro, al omitir tu nombre pensaba que se trataba de otra persona.

      Hay material que se ha perdido porque donde el edificio donde se conservaba fue derruído para construir un parking, por lo que se quemaron todas las partituras y orquestaciones de las películas musicales de la MGM (quizás se salvó alguna conservada en otro edificio) y todas las escenas suprimidas de películas porque excedían la duración prevista. Así de “El gran Caruso” se ha destruído la mayor parte de la intervención de Jarmila Novotna, con la que en el film Lanza tiene una relación sentimental durante sus actuaciones en el “Rigoletto” del Covent Garden y con ello las escenas de “Questa e quella”, “Caro nome, “Ê il sol dell’ànima” y “Parmi veder le lacrime” que la esposa de Caruso -Dorothy Benjamin- prohibió que se exhibieran y también el fragmento del cuarteto del tercer acto de “La Bohême”. Todo esto figura en diversas biografías que tengo de Lanza y hay fotos ilustrativas. No obstante en YouTube se localiza “È il sol dell’ànima” (con Jarmila Novotna) y un pequeño fragmento del cuarteto de “La Bohême” sólo en audio.

      En esa destrucción del edificio también desaparecieron masters de films importantísimos, por ejemplo de “Cantando bajo la lluvia”. Para pasarla a BluRay tuvieron que utilizar el máster del DVD que se había efectuado antes de la demolición y remasterizarlo de nuevo. Pero de los tres fragmentos suprimidos antes de su estreno oficial, con una duración próxima a los 13′, sólo se conservó “You are my lucky star” por Debbie Reynolds -porque se había incluído en el DVD-, pero se ha perdido la canción “All I do is dream of you” que repite Gene Kelly al salir de la fiesta de presentación de cine sonoro y que daba lugar al mejor baile de Gene Kelly de toda su carrera, según propia confesión, aparte de varios minutos que anteceden al final del ballet previo al desenlace. Estos fragmentos estaban incluídos en el pase previo, pero se eliminaron para que el film no fuera tan largo. Quizás esta obra maestra ganó en ritmo, pero hemos perdido verdaderas joyas del cine musical.

      Un saludo y a tu disposición.

      Fede

      M'agrada

      • Duran

        Amigo Fede, si soy Francisco Durán, no se el porque cuando contesté algun comentario de Joaquin, se puso solo Duran automáticamente, pero es lo de menos, lo que estoy verdaderamente asombrado (bueno a medida que contacto con tigo ya no me asombra nada), la cantidad de información que voy acumulando debido a tu sapiencia de los personajes a tratar. Gracias por tu respuesta. No se si algún dia por casualidad nos veamos y tener una buena conversación, pero sepas que aún guardo todas las gravaciones en caset que me hiciste de Luis Mariano, gravaciones que sigo escuchando. Recibe un saludo

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: