Moscou ha estrenat un nou centre cultural, el Zaryadye Park, amb un imponent auditori de línies sinuoses que recorda la nova sala Filharmònica de París però també el Palau de Les Arts de Calatrava (interior).

Per l’ocasió s’han fet dos concerts simfònics amb la l’orquestra i el cor del Teatre Mariinski de Sant Petersburg sota la direcció de Gergiev i el segon amb l’=orquestra Nacional de Rússia i el seu director Mikhail Pletnev. En ambdós casos la música russa va ser la protagonista, si bé en el segon concert es va donar entrada a l’òpera italiana i francesa, no calia, la música russa  és tan bona que podrien nodrir tota una temporada sencera amb les seves obres.

Ambdós esdeveniments va ser retransmesos per la televisió, el primer per a tot el món gràcies a Mezzo i Medici i el segon, que jo sàpiga, només per un canal rus de TV.

Gergiev guanya la partida a Pletnev dirigint, de llarg. La direcció del segon em va semblar mancada de vida, lenta i fins i tot o potser per això, imprecisa. Gergiev no, quan s’implica i amb la música russa és sempre, el resultat és esplendorós, intens, dramàtic, precís, colpidor.

Tant un com l’altre són concerts de fragments, si bé el de Pletnev té a la segona part la cinquena de Txaikovski com a únic obra programada. Són concert populars que no vol dir mancats d’interès, sobretot perquè hi ha fragments d’òperes russes que jo estimo molt i que sempre seran benvinguts a IFL.

Hi ha de tot i força, però molt de bo, amb una Netrebko guarnida en el més pur estil Saritisima, però vocalment gloriosa en l’ària de Marfa de la núvia del Tsar, una emotiva i colpidora Stoyanoiva que podria ser la mare de Tatiana, cantant l’escena de la carta, un magnífic Ildar Abdrazakov com Aleko i Susanin, potser no tant com a Boris, encapçalant la part vocal, però sense oblidar als pianistes Daniil Trifonov i Denis Matsuev, o el vilonista Pinchas Zukerman en el completíssim concert dirigit per Gergiev, que també compte amb la soprano Albina Shagimuratova cantant l’ària de Lyudmila, una autèntica soprano de color i timbre eslau i al baix Petrenko en una escena de la Kkovantxina

No entenc perquè en el segon concert van fer intervenir a Meli i en el seu lloc no hi van fet intervenir cap tenor rus, segur que amb millors resultats que l’italià n’haguessin trobat en el fons d’armari del Mariinski o el Bolshoi. O pitjor encara, no hi ha cap mezzosoprano o baríton, tenint com tenen les òperes russes grandiosos fragments i escenes tan emblemàtics per a aquestes dues vocalitats. Meli no està per a gaires furtives i flors, la veritat, mes aviat per a “lacrimes”

L’apartat instrumental és enlluernador i estic segur que amb els dos concerts hi ha moments que us faran gaudir molt.

• Modest Mussorgsky, Khovanshchina,  Preludi acte 1er
• Rodion Shchedrin, Solemn Obetura
• Mikhail Glinka, Ruslan i Lyudmila, “Chudny son zhivoy lubvi”
• Modest Mussorgsky, Boris Godunov, Pròleg: “Da zdrastvstvuet tsar Boris Feodorovich!”
• Sergei Rakhmàninov, Rhapsody sobre un tema de Paganini, Op. 43
• Modest Mussorgsky, Khovanshchina, III, Zdorovo, detki
• Piotr Illitx Txaikovski, Serenata melancòlica in B flat Minor
• Dmitri Xhostàtovitx, Piano Concerto No. 1
• Nikolai Rimsky-Korsakov, Tsars’s Bride, Marfa’s Aria
• Modest Mussorgsky, Pictures at an exhibition