Feia temps que la tria no era tan participada, suposo que la fórmula del duo us ha motivat i mobilitzat, ja se sap que els seguidors incondicionals de sopranos i tenors són molt persistents i si en aquest cas els ajuntem o entrecreuem l’efecte es multiplica.
En aquesta ocasió s’han comptabilitzat 258 opcions triades que s’han repartit d’aquesta manera:
Soave 1 | 27 | 10% | |
---|---|---|---|
Soave 2 | 27 | 10% | |
Soave 3 | 31 | 12% | |
Soave 4 | 8 | 3% | |
Soave 5 | 24 | 9% | |
Soave 6 | 8 | 3% | |
Soave 7 | 14 | 5% | |
Soave 8 | 40 | 16% | |
Soave 9 | 4 | 2% | |
Soave 10 | 32 | 12% | |
Soave 11 | 22 | 9% | |
Soave 12 | 21 | 8% |
La versió 8 ha estat la més triada, a 8 punts de la segona. Es tracta d’una de les versions discogràfiques més populars, estimades i millor valorades per la crítica, provinent de la gravació integral de La Bohème (1972) deguda a Herbert von Karajan al capdavant de la tot poderosa Berliner Philharmoniker i amb un repartiment luxós amb Luciano Pavarotti i Mirella Freni, envoltats per Panerai, Ghiaurov i la Musetta més aristpcràtica de la història fonogràfica, Elisaberh Harwood.
Aquí la teniu:
I al darrera d’aquesta joia, hi ha hagut una veritable disputa d’aquelles apassionants, fruit de allò que encara i malgrat tot, dóna vida a l’òpera, el culte als divos i dives, Segurament hi ha molts factors que han fet que el resultat sigui aquest i no un altre, així ho hem d’acceptar tot i que si jo hagués triat, tot i que la 8 hi hagués figurat, segurament no hagués estat la meva predilecta, acceptant però que la suma de tots els factors integrants d’aquesta versió donen com a resultar una versió que accepta poques discussions.
Qui hi ha al darrere de les altres 11? Quasi totes són prou reconeixibles, perquè els cantants són molt carismàtics i aquí rau sota el meu punt de vista, més que no pas per la intrínseca bellesa de la versió, l’apassionant disputa que ens ha portat a aquesta classificació:
Soave 8 | 40 | 16% | Pavarotti-Freni |
Soave 10 | 32 | 12% | Bjorling-De los Ángeles |
Soave 3 | 31 | 12% | Domingo-Caballé |
Soave 1 | 27 | 10% | Villazón-Netrebko |
Soave 2 | 27 | 10% | Kaufmann-Opolais |
Soave 5 | 24 | 9% | Di Stefano-Tebaldi |
Soave 11 | 22 | 9% | Carreras-Stratas |
Soave 12 | 21 | 8% | Gigli-Caniglia |
Soave 7 | 14 | 5% | Kraus-Scotto |
Soave 4 | 8 | 3% | Alagna-Gheorghiu |
Soave 6 | 8 | 3% | Tucker-Moffo |
Soave 9 | 4 | 2% | Aragall-Zeani (Liceu 1967) |
258 |
Moltes gràcies a tots els que heu participat i ja sabeu que si voleu escoltar i veure els vídeos que van servir de base per els àudios que havíeu d’escoltar, només prement a sobre del nom de la parella anireu a parar al youtube corresponent.
La darrera tria ja serà per acomiadar la temporada liceista amb Die zauberflöte.
Demà em posaré transcendent, tocarà parlar de Bach i la Missa en Si menor que avui William Christie dirigirà al Palau.
Joaquim, en esta oportunidad no participado por temas personales. Pero los NIÑOS DE MODENA, siempre han sido mis predilectos, aun conservo el vinilo algo “rayado” y por supuesto el CD. es que sus voces en vivo, eran indescriptibles. Pero me ha faltado un dúo, del cual siempre disfrutado mucho, Callas Di Stefano. Gran apunte, sin dudas.
M'agradaM'agrada
¿Sabías que los dos fueron amamantados por la misma cuidadora?
No sé qué tenía esa senyora… Pero que nos dé la receta….
M'agradaM'agrada
Lo sabía por supuesto y algunos otros detalles, que han contado Mirella Freni y Nicolai Ghiaurov en una que cena compartimos hace muchos años. Gracias, nachoferrer por subir tu comentario, puede ser ilustrativo para los jóvenes visitan que visitan el IFL.
M'agradaM'agrada
Hombre… Para jóven… Un que yo me sé… 😉
M'agradaM'agrada
Lo entiendo, pero todos no podían estar y DiStefanoo ya estaba
M'agradaM'agrada
Sens dubte, la meva versió predilecta. Es podria dir que hem vaig aficionar a l’òpera amb aquest gravació de La Bohème.
Vaig al Liceu el dia 21… A veure la Buratto i la Kulchynska. Hem fa la impressió de que serà un autèntic festival. Ja compto els dies…
Visca La Bohème! Però sobretot, VISCA PUCCINI!!!
M'agradaM'agrada
Coincidiremos Nacho el dia 21 ( parece que de los ensayos, me han llegado noticias que las señoras del segundo cast superan bastante a las dos del primer cast ). Veremos que tal
M'agradaM'agrada
Esperemos, esperemos… 😉
M'agradaM'agrada
No esperis gaire
M'agradaM'agrada
Aciertos al 50% . Votė por supuesto a las clasicas 8 y 10.
Me ha sorprendido que la buena version Alagna/gheorghiu haya quedado por detras de JK/opolais, pero para gustos…los colores ( JK parece un ” Marcello ” màs que Rodolfo )
M'agradaM'agrada
Pero Opolais està, al menos con micrófono, espléndida, mientras que para mi Gheorghiu está un poco ridícula de interpretación, haciendo monerías.
M'agradaM'agrada
No es mi versión preferida, pero enhorabuena para todos los que la han elegido.
Mi elección fue: 2, 5, 10 y 12. Siendo la mejor para mí la 5, con la incomparable Renata Tebaldi, la mejor Mimí que yo haya visto o escuchado. La versión elegida por mí más próxima al resultado final ha sido la de Bjoerling-de los Angeles, indudablemnte una de las mejores.
Estoy de acuerdo con Eduardo, me hubiera gustado que estuviera incluída la interpretación discográfica de Callas-di Stefano, otra de mis favoritas.
M'agradaM'agrada
Dear, colbran me alegra que compartas conmigo, que la versión de Callas Di Stefano es de tus favoritas, creo que está un poco olvidada….
M'agradaM'agrada
Gràcias per participar, però no podia repetir tenor, o més ben dit, no era convenient i com que jo preferia Tebaldi/DiStefano a Tebaldi/Bergonzi, vaig haver de deixar a Callas de banda, quelcom que sempre fa pupa, però Callas ja ha vingut moltes vegades a les tries.
M'agradaM'agrada
Los voté, los voté junto a la versión de Bjorling-De Los Ángeles, Kraus-Scotto y Carreras-Stratas (me gustó Carreras). Los dos “hermanos de leche” hacen una parejan maravillosa y son vocalmente impresionantes.
¡Besos, infernems!
M'agradaM'agrada
Gracias por participar i elegir
M'agradaM'agrada
Vaig votar 1-5-10-11 .Si que vaig reconeixer Pavarotti però Carreras pot més.Vaig confondre Byorling amb Titto Schipa.De totes maneres les versions eren magnifiques i triés qui triés segur que l’encertava.
Gràcies per la bona estona que em passat,fins la propera
M'agradaM'agrada
En a tu per participar i si t’ho vas passar bé, l’objectiu es va cobrir amb escreix.
M'agradaM'agrada
El Parlament esta molt dividit .Ningú podrà formar govern…. pero hem disfrutat molt escoltant a tothom…..
M'agradaM'agrada
Qua facin el Faust de Gounod al Liceu ja!!! Això nomès s’arregla pactant amb mefistòfil!!!
M'agradaM'agrada
I aquí no calien pactes.
Gràcies per passar-t’ho bé.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig triar la guanyadora i la 3, la 10 i l’11.
He gaudit molt, gràcies Quim
M'agradaM'agrada
Gràcies en a tu per triar.
M'agradaM'agrada
1, 4, 5, 8. Moltes gracies y deseando que llegue la tria de la flauta mágica.
M'agradaM'agrada
Estoy estudiando si Reina de la noche o Sarastro.
M'agradaM'agrada
¡Ay, la Reina, porfi, porfi, porfi! La escena del acto primero es impresionante y se obvia ante la breve y dificilísima “Der hölle Rache”,
PD: en la “Flauta” todo el mundo tiene algo que ocultar. No se libra ni uno.
M'agradaM'agrada
Ya veremos porqué Sarastro y sus dos momentazos me parecen sublimes y los bajos estan en clara minoria en las “trires”.
M'agradaM'agrada
Yo voté la 2, 5 y 12 sin dudar. La cuarta me costó más y al final me decidí por la 8. ¡Deseando que llegue la próxima!
M'agradaM'agrada
Gracias Pilar por participar.
M'agradaM'agrada
Nosaltres votarem la 2 3 8 i11
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies amics, espero que aquests moments de pànic a Carcaixent passin aviat. Ànims, estem amb vosaltres
M'agradaM'agrada
Jo vaig votar 1, 3, 5, 11… em va saber molt de greu no poder triar-ne més…
M'agradaM'agrada
Gràcies Rai, deixar-ne a for és dolorós, forma part d ela perversió de la tria, si fos tan fàcil no seria tan estimulant.
M'agradaM'agrada
Quin desastre! no vaig reconèixer a: DiStefano, Tebaldi, Moffo, Aragall, Zeani, Gigli Caniglia.
Les tornaré a escoltar.
Per a mi la millor es Bjorling-De los Angeles.
M'agradaM'agrada
No es tracta mai de saber qui són, tot i que és un exercici addicional prou interessant, el més maco és escoltar i triar les que t’agradin més, i encara que no coincideixis amb la majoria no passa absolutament res.
Gràcies per fer-ho possible.
M'agradaM'agrada