IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE ALEX


Amb l’Alex i malgrat que varem debutar al Liceu amb un any de diferència, no el vaig començar a tractar fins que vaig començar a sovintejar els fors operístics dels que aviat em vaig donar de baixa si bé és cert que també hi vaig conèixer persones estupendes, entre elles l’Alex, amb qui divergim sovint i no només d’òpera, i no per això deixem de tractar-nos i respectar-nos en un exercici exquisit de tolerància.

El seu qüestionari  és poc qüestionable perquè hi apareixen noms mítics  i també és cert que algun per primera vegada., quelcom que sempre és estimulant.

Aquest és el seu qüestionari que en algun cas he encapsat imposant les castradores regles que vaig imposar i que no permeten fer cap mena d e “ex aequo”, que si ell vol ja detallarà, però jo mantenint la meva norma he deixat el primer nom i l’altra ha passat a millor vida.

  1. ¿La primera vez que fuiste a la ópera qué año fue?  diciembre 1.974, con 23 años de edad
  2. ¿A qué teatro?  LICEU de Barcelona
  3. ¿Qué ópera viste? LA JUIVE  ( con Tucker, etc..)
  4. ¿Tus padres iban o van a la ópera?  SI , pero esporádicamente. Eran más bien sinfónico
  5. ¿Qué compositor operístico prefieres? VERDI, ante todos
  6. ¿Cuál es el aspecto que valoras más de una representación operística? VOCES Y MUSICA ( ORQUESTA ), antes que las Reggias
  7. ¿Cuál es tu tenor predilecto? RICHARD TUCKER
  8. ¿Cuál es tu soprano predilecta? MARIA CALLAS
  9. ¿Cuál es él tu barítono predilecto? CORNELL MACNEIL
  10. ¿Cuál es tu mezzosoprano predilecta? GIULIETTA SIMIONATO
  11. ¿Cuál es tu bajo predilecto? CESARE SIEPI
  12. ¿Cuál es el teatro de los que has visitado que más te ha impresionado? WIEN STAATSOPER
  13. ¿Podrías vivir en una ciudad sin teatro de ópera? DIFICILMENTE
  14. ¿Cuál es tu ópera preferida? LA JUIVE
  15. ¿Qué ópera detestas? IL RITORNO D’ ULISSE IN PATRIA
  16. Valora de 1 a 10 la importancia del director de escena en una representación operística 4
  17. ¿En qué ciudad del mundo que no sea la tuya y con teatro de ópera, te gustaría vivir? TEL AVIV
  18. ¿Cuál es el libretista operístico preferido? HUGO VON HOFFMENSTHAL
  19. ¿Cuál es tu héroe de ficción operística? ELEAZAR
  20. ¿Cuál es tu heroína de ficción operística? TOSCA
  21. ¿Cual es la grabación operística que te llevarías a una isla desierta? DON CARLO, grabación de Salzburgo de los primeros 60s dirigida por V. KARAJAN, con Simionato, Jurinac, etc…
  22. ¿Cual es el director de orquesta operístico preferido? MITROPOULOS
  23. ¿Cual es el director de escena preferido? JEAN PIERRE PONELLE
  24. ¿Cual es la representación operística que te hubiera gustado asistir? LA BOHEME liceistica, con Aragall/ Zeani
  25. ¿Cual es la ópera barroca que más te gusta? casi ninguna. Por decirte una, la PLATEE que dirigió Minkowski y producción de Pelly
  26. ¿Cual es la ópera clásica que más te gusta? Si Mozart se le considera un clásico, quizás su FLAUTA MAGICA
  27. ¿Cual es la ópera romántica que más te gusta? Además de LA JUIVE…
  28. ¿Cual es la ópera del siglo XX que más te gusta? quizás, DIE TOTE STADT
  29. ¿Cual es la ópera del siglo XXI que más te gusta? De las pocas que conozco, quizás el DOCTOR ATOMIC
  30. Si pudieras elegir una vocalidad lírica, ¿Qué te gustaría ser: soprano, mezzosoprano, contralto, tenor, barítono o bajo? BARITONO ( están más cuerdos que los tenores, je..je.. 

Us deixo amb la gravació que Alex s’enduria a l’illa deserta, l’esplèndid Don Carlo que Herbert von Karajan va dirigir l’any 1958 a Salzburg i que va comptar amb un repartiment d’alçada i una direcció superba.

Giuseppe Verdi (1813 – 1901)
“DON CARLO”

Filippo II, Re di Spagna: Cesare Siepi
Don Carlo, Infante di Spagna: Eugenio Fernandi
Rodrigo, Marchese di Posa: Ettore Bastianini
Il Grande Inquisitore: Marco Stefanoni
Un frate (Imperatore Carlo V.): Nicola Zaccaria
Elisabetta di Valois: Sena Jurinac
La Principessa Eboli: Giulietta Simionato
Tebaldo, paggio d’Elisabetta: Norbert Balatsch
Il Conte di Lerma: Carlo Schmidt
Un araldo reale: Norman Foster
Una voce dal cielo: Anneliese Rothenberger

Wiener Philharmoniker
Herbert von Karajan, conductor
Salzburg 1958

Gracias Alex, ha sido un placer publicar tu cuestionario

I la setmana vinent coneixerem el d’Elena.

Bona setmana!

Un comentari

  1. Xavier C.

    Tucker, Callas, MacNeil, Simionato, Siepi, Mitropoulos, Ponnelle… no sé què volem qüestionar. Com no sigui que algun d´ells evadís impostos en algún paradís fiscal…

    M'agrada

  2. Alex

    Gracias Joaquim.
    Efectivamente, discrepando como bien dices pero siempre dialogando tolerantemente y más entre personas que saben escucharse y respetarse, sería todo más sencillo y fácil

    M'agrada

  3. Leonor

    Cantantes, artistas de un nivel inmenso: Tucker, la Juïve, Eleazar estaban cantados (conozco esa pasión por ellos). Nunca sabré si es el Mozart en alemán o en italiano “el que menos te molesta”, la verdad sea dicha. A ver, qué otros artistas completaban la encuesta.
    Un saludo afectuoso, Álex:

    Así se frasea, así se canta.

    M'agrada

    • Alex

      Apreciada Leonor, prefiero el Mozart o me gusta más el Mozart alemàn en lo vocal y globalmente , el Mozart sinfónico
      Gracias por este recuerdo mozartiano, aún incluso bien cantado en american english

      M'agrada

  4. Vicent

    Enregistrament interesantíssim (el grandíssim Norbert Balastch com a Tebaldo) i altament frustrant pels talls. La cançó del vel tallada en una estrofa (també en un enregistrament posterior de Karajan a Salzburg amb Ludwig). També la lluminosa frase “Oh prodiggio, il cor s’afida si consola”, que sembla preludiar Puccini; per no parlar del preludi nocturn al quadre del jardí entre Carlo, Eboli i Posa i fins i tot una secció de “Tu che la vanita” (??!!!). Però el pitjor és la salvatge mutilació del duo final, no sols l’Allegro Marcialle “Si l’eroismo è questo” (aquí no caben les excuses que apuntava el catedràtic Tribó de que és massa difícil per l’orquestra) ja que passen de les primeres frases al “Ma lassu” i fins i tot s’estalvien els “Addio mia madre, mio figlio addio”. Increïble (!!!). M’imagino que o en Ferrandi o la Surinac debien de tenir algun problema….
    Recordo que el vaig comprar barat en LP, i tot i apreciar la seva enorme qualitat interpretativa, aquests talls em van irritar notablement, el vaig arraconar i vaig tornar al de Solti (el meu narcòtic recurrent). Aquests talls em semblen veritables cruels mutilacions que malmenen els grans moments de la representació: duos de Posa i Filippo i Filippo i l’Inquisitor, només pels quals mereix un lloc d’honor. No obstant, amb les referides mutilacions se’m faria d’allò més difícil endur-me’l a una illa deserta (tot i respectar-lo profundament).

    En tot cas, ha estat una magnífica ocasió per a retrobar-lo. Immensa la direcció de Karajan. Ferrandi m’ha agradat més del que jo recordava. Crec que avui dia seria una figura de primera, tot i no admetre comparació amb els Gedda, Kraus, Bergonzi, Aragall, Domingo, Carreras o Pavarotti. És possible que Jurijnac recordi la Callas? Bastianini em sembla més refinadament verdià que de costum (m’imagino que Karajan el controlaria), la qual cosa potència la bellesa del seu timbre.

    Disculpeu per l’italià macarrònic de les citacions, probablement errades, escric de memòria. Aquesta és una de les meves òperes fetitxe i em sembla d’una inspiració brutal que acusa com poques els talls ja no d*àries sino de meres frases o simples compasos que esperes escoltar amb delectament.

    Per la resta, un qüestionari interessantíssim i inspiradíssim.

    Abrac,ada.

    Liked by 1 person

    • jordifosal

      Jo també trobo que hi ha Don Carlo molt més imprescindibles que aquest per endur-me a una illa deserta.
      Giulini i Solti, també el de Pappano, el d’Abbado a la inauguració de la Scala o el mateix de Karajan però d’estudi, són preferibles a aquest. Té cantants molt bons però els talls són imperdonables.

      M'agrada

      • Vicent

        El de Solit em sembla monumental amb tots els “peròs” que hom vulga trobar-li als aguts de Tebaldi i de Bergonzi, i al Posa afectat de Fischer-Dieskau. El duo entre Ghiaurov [per mi la millor interpretació de Filippo -esplendor vocal, refinament i encarnació del personatge-] i Talvela em sembla el millor de la història i Bumbry em sembla un prodigi de refinament i passió. I la direcció de Solti, senzillament immensa (la de Giulini em sembla un xic eixuta i la de Karajan comercial un pèl efectista), per refinament i intensitat narrativa i dramàtica. En aquest sentit, la direcció de Karajan d’aquest enregistrament proposat per l’amic Àlex, em sembla comparable i en alguns moments -acompanyament de l’aria “Ella giamai m’amo”- fins i tot, superior a la de Solti que tant em fascina. Un motiu més pel qual els talls d’aquesta versió em semblen imperdonables.

        M'agrada

  5. kàtia

    Questionari fantàstic el d’Alex amb veus tan mítiques com espléndides.Fins i tot m’ha semblat curiòs la ciutat escollida per viure Tel Aviv.Molt valent,Alex,et felicito.Els cantants que ha escollit els vaig començar a escoltar pels anys 80 quam vaig entrar en aquest molt meravellòs que es la opera i els vaig disfrutar,ells van ser els primers,els que em van fer estimar la lìrica.

    M'agrada

  6. Alex

    http://es.search.yahoo.com/search?p=richard+tucker+la+juive&fr=ipad&fr2=intlr&ei=UTF-8

    Con esta misma vestimenta ( traída por el propio Tucker y con permiso del Met), Richard Tucker cantó sus 3 funciones de La JUIVE en el Liceu en 1.974
    ( esta vestimenta o vestuario, fue ya utilizado o estrenado por Enrico Caruso en sus ultimas funciones como Eleazar en el viejo Met, por allá 1.919 o 1.920 )
    En el Liceu de Barcelona, Richard Tucker cantó sus únicas funciones como Eleazar en teatro, escenificadas
    ( tanto en Londres como en New Orleans, sus otras JUIVE fueron en versión concierto )

    M'agrada

  7. Jaume T.

    Dno tota la raó a l’amic Àlex. No sabia que coincidíssim tant en els gustos. Jo també vaig posar Tucker com a tenor preferit.
    En cas d’Eugenio Fernandi és curiós. Va començar disparat. L’any 1958 al Liceu gairebé eclipsa l’èxit de la Tebaldi. Quan va tornar el 1964 en SAMSON ja no era el mateix.

    M'agrada

    • Alex

      I lo que es mes important amic Jaume T: tu vas coneixer personalment al tenor Tucker i crec et va caure molt bé
      ( fantástic el teu monogràfic que ja fa uns quants anys vas dedicar al tenor Tucker, en aquellas memorables Gran Galas )

      M'agrada

  8. toni

    Extraordinaria y previsible ” tria ” , Alex. Lo de Richard Tucker y Eleazar estaba cantado. Mi sorpresa viene por Mitropoulos, por otra parte un grandísimo director ” total ” que hacía muy bien su trabajo tanto en el foso, como en el repertorio sinfónico.
    Probablemente no coincido con sus preferencias canoras especialmente, reconozco que en Viena y con la Wiener Staatsoper, podríamos tener en ciertas épocas del año, algunas coincidencias …….como espectadores y admiradores del todo Viena.

    M'agrada

  9. Felipe

    Alex aunque un poco tarde pero me ha parecido un cuestionario pleno de sensibilidad. La Juive… qué afortunado haberse estrenado en el mundo de la ópera con esta joya de la Grand Opera… reconozco mi debilidad por este género el cual no tenemos muchas oportunidades de disfrutarlo en el Liceu. Forma parte de esas óperas que periódicamente voy siguiendo sus representaciones en teatros de Europa por si alguna vez tuviera la oportunidad de asistir. Un saludo.

    M'agrada

    • alex

      La ultima JUIVE presenciada fue el pasado julio en Munich ( con Alagna – desafortunado vocalmente – , Kurzak y una deficiente reggia de Bieito )
      Desde la memorable JUIVE liceistica citada de 1.974, las dos mejores producciones presenciadas y mejor cantadas fueron las de Viena ( primeros 2000, con Shicoff y Stoyanova , reggia de Kramer y Plitz) y luego la de Paris ( creo 2008, con Schicoff, Antonacci , dirigida por Oren y reggia de Audi)

      M'agrada

  10. colbran

    Richart Tucker es uno de los cantantes que más ha cantado con el corazçon de cuantos he visto y escuchado. Era lógico que en el ramillete de cantantes seleccionados por tí, Alex, figurara este inolvidable tenor, uno de los primeros que yo escuché del mundo de la ópera. En 1953 un amigo de mi padre (capitán del buque “La Habana”) me trajo por encargo mío 12 óperas -y el pickúp para escucharlas!-, enamorado como quedé del género, después de asistir al estreno de “El gran Caruso” que ví 2 veces y media el mismo día en el cine Pelayo (era de sesión contínua). Entré a las cuatro de la tarde y salí pasadas las nueve de la noche. Pues bien, una de esas óperas era “La Bohême” con Richard Tucker, Bidú Sayao y Mimi Benzell, con miembros y orquesta de la compañía del Met, para el sello Columbia Americana. Sensacional Tucker y dulcísima Bidú Sayao. Había sido grabada en 1947 y pasada hacía poco a LP-High Fidelity. Luego tuve la suerte de verlo en vivo en el Liceu en “Un ballo in maschera” y “Andrea Chênier” que recuerdo perfectamente. No estoy tan seguro que viera “La juive”, quizás sí, pero creo que me quedé en casa para grabarla, lo mismo que me pasó días después con “Carmen”, interpretada por Tucker y Rosalind Elias.

    “La juive” es una ópera extraordinaria y amarga que ofrece lucimiento a todas las cuerdas con páginas bellísimas y un final trágico y revulsivo. Tan difícil es entenderse por causa de la religión? La crueldad del cardenal queda castigada al mandar a la hoguera a su propia hija creyendo que es judía e hija de Eleazar. Tengo la versión de Viena y tuve la suerte de ver en París a Schicoff (a quien un asistente le recriminó que no cantara la cabaletta de “Rachel, quand du Seigneur”) y sus extraordinarios compañeros (Antonacci, Massis, Osborn, …)

    Hemos coincidido en algunas respuestas relevantes y en otras tus preferencias pertenecen a mis segundas opciones, dado que sólo podíamos elegir una.

    Estupenda selección.

    M'agrada

    • alex

      Un placer, Fede, con siempre tus atinados comentarios y sobre todo, por conocer y amar lo antiguo en plena época de oro en cuanto a las voces operísticas
      Shicoff en esta versión de LA Juive que se estrenó en Viena en 1.999, solamente cantó la cabaletta ( y en unas pocas funciones ), en el Met, donde galleó en una de tales funciones y decidió eliminarla. Creo que en los créditos del famoso DVD, él mismo lo explica.
      Hay que recordar que Shicoff, de religión judía e hijo de un famoso Kantor de Brooklyn llamado Sydney Shicoff, hacía escénica una interpretación increíble y emotiva del rol de Eleazar , con un pleno conocimiento de las tradiciones de su religión ( muy perceptible en la escena del segundo acto de la cena pascual y luego, cuando canta la plegaria …Rachel quand du Seigneur.., descalzándose y golpeándose en el tórax, avanzando el duelo de lo que luego va a ser el permitir que quemen a su ahijada adoptada )

      M'agrada

Deixa un comentari