Es difícil per a mi dissociar Maria Teresa Masip del tercet teresià que conformaven “el nucli dur” del villazonisme barceloní (tres dones d’empenta d’una edat estupenda unides per l’esclat del tenor mexicà).
Més enllà d’aquest villazonisme amb ella comparteixo moltes vivències generacionals , algunes evidenciades en aquest consistent qüestionari. Iniciar una vida operística al Garnier de París i amb un Parsifal ha de marcar per sempre més.
Aquí teniu aquest qüetsionari que de ben segur motivarà més consensus que discrepàncies.
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? – 1974
- A quin teatre? – Opera Garnier de Paris
- Quina òpera vas veure? – Parsifal
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? – Mes aviat poc
- Quin compositor operístic t’estimes més? – Verdi
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? – Les veus en primer lloc, la capacitat actoral després
- Quin és el teu tenor predilecte? – Carlo Bergonzi
- Quina és la teva soprano predilecta? – Maria Callas
- Quin és ell teu baríton predilecte? – Ettore Bastianini
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? – Fiorenza Cossotto
- Quin és el teu baix predilecte? – Cesare Siepi
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? – Com va ser el primer, l’Opera Garnier de Paris
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? – Poder crec que podria, peró em costaria molt. Amb un teatre d’òpera aprop ja em conformaria.
- Quina és la teva òpera predilecte? – Rigoletto
- Quina òpera detestes? – Lulú
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística – 7,5
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? – Nova York
- Quin és el llibretista operístic preferit? – Francesco Maria Piave
- Quin és el teu heroi de ficció operística? – Iago
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? – Aida
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? – El Rigoletto dirigit per Rafael Kubelik amb D. Fischer-Dieskau, C.Bergonzi, R. Scotto, F. Cossoto i I. Vinco.
- El director d’orquestra operístic preferit? – Riccardo Muti
- El director d’escena preferit? – Direm que Robert Carsen, per no deixar-ho en blanc
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? – A la Traviata de Lisboa del 1958 amb la Callas y Kraus
- L’òpera barroca que més t’agrada? – Rinaldo
- L’òpera clàssica que més t’agrada? – Così fan tutte
- L’òpera romàtica que més t’agrada? – Aquí es dificil, peró diré La Traviata
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? – Peter Grimes
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? – Il Postino (He de dir que no en conec gaires perque normalment no les soporto)
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? – Mezzosoprano
Escoltem la magnífica versió de Rigoletto que Maria Teresa s’enduria a l’illa deserta, és una opció meravellosa
Moltes gràcies Maria Teresa, t’agraeixo molt la teva participació.
La setmana vinent anirem fins a l’Argentina per conèixer el qüestionari de Nicolás Oro.
IN FERNEM LAND 
Que perfil tan bueno, denota muy buen gusto, que este momento es insuperable. Solo no entiendo su disgusto con Lulú, pero bueno es de entender, si no la viste como a mí que me tocado Teresa Stratas en ese rol.
Coincido que Robert Carsen y no para dejar en blanco, me ha dado puestas increíbles,por ejemplo su Eugenio, rescatado del MET por la Opera de Chicago.
M'agradaM'agrada
Je je. Fa molta gràcia lo del Garnier, és un lloc tan bell com incòmode. Afortunadament els parsifals ja no es fan allà. Quina tortura per l’esquena…
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Muy de acuerdo en muchas respuestas, excepto en lo que atañe a Fiorenza Cossotto que sólo me gustó en su debut en el Liceu en 1961 con “La cenerentola”, con unos graves rotundos y era la época en que frecuentaba Rossini. Posteriormente no sé que le sucedió pero los fue perdiendo poco a poco hasta parecer más una soprano que una mezzo y esto me desinfló, En su última “Aïda” en el Liceu volvió a interesarme por su entrega, pero sigue muy poco presente en mi discoteca aunque existe una grabación de esa época rossiniana donde canta una Rosina de “Il barbiere…” fantástica, acompañada por el mejor Figaro -en mi opinión-, el gran Sesto Bruscantini y el recordado y gran tenor Luigi Alva. Se lo regalé a Joaquim porque consideré que debía tenerlo.
Un saludo afectuoso.
Fede
M'agradaM'agrada
Moltes coincidències amb Maria Teresa pel que fa a la tria: Bergonzi, Callas, Siepi. Jo també adoro aquest Rigoletto de Kubelik. Em sembla que estan tots fantàstics i la direcció és meravellosa. Em passa el mateix que en Fede amb la Cossotto , la majoria de les vegades trobo la seva veu massa clara pel rol. El Palais Garnier el conec fent una visita però ja m’agradaria ser allà per una òpera malgrat la incomoditat ha! ha! ha!
Salutacions
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, per brindar-me l’oportunitat de participar en aquest questionari.
La veritat es que, com soposo que passa a tothom, es queda curt per no poder triar només una possibilitat. Jo, com et vaig dir al correu quan te’l vaig enviar, he triat intèrprets que ja han acabat la seva carrera. No perque no en hi hàgi d’actuals que m’agradin, que en hi ha, pero aquests han signat pàgines memorables que escolto amb plaer sempre.
D’operes que m’agraden en hi ha moltes i moltes també que no m’agraden. Peró quan vaig respondre no vaig voler pensar massa. Una mica era el primer que em venía al cap. Ara, un any després, potser contestaria de manera diferent en algunes preguntes, peró ja està fet.
Ben poc m’imaginava jo que aquell divendres sant del 1974, quan el meu pare em va portar al Palais Garnier, a “patir” aquell Parsifal, que l’opera em faria tant feliç anys mes tard.
M'agradaM'agrada
A mi si m´agradava Fiorenza Cossotto, tant amb Gioconda, com Carmen, Adriana i Samson i Dalila etc. no crec que sigui un inconvenient ser una mezzo amb registre de soprano, també passava amb la Baltsa que podria ser una falsa mezzo, ja que la veu es de soprano, però quins papers, tanmateix prefereixo La Cenerentola que va cantar Agnès Baltsa al Liceu
M'agradaM'agrada
Todo lo que digo a continuación se refiere a actuaciones vistas en el Liceu o en versión videográfica.Tu viste a Fiorenza Cossotto en “La cenerentola” de diciembre de 1961? Yo ví a la dos y siendo un fan absioluto de Agnes Baltsa prefiero vocalmente la protagonizada por Cossotto. En cuanto a Carmen, Baltsa estaba genial y se apropió del personaje durante varios años haciéndolo creíble, así como Dalila. Cossotto era más apropiada para “La favorita”, “Adriana Lecouvreur” (Princesa), “Aïda” (Amneris) e “Il trovatore” (Azucena), por su temperamento y peculiar histrionismo; precisamente en “Carmen” y en “Samson et Dalila” (con un Jon Vickers lamentable) Cossotto no estuvo en su mejor momento, eso independientemente de mi opinión expresada en mi anterior comentario y en el que me ratifico. Las mezzos han de ser mezzos no sopranos. Baltsa variaba de color en la emisión completa de su registro, pero sus graves eran de auténtica mezzo-soprano, la preferida por von Karajan en sus buenos tiempos.
Entramos en el terreno de los gustos y en eso yo no pretendo discutir, me atengo a mi oído.
M'agradaM'agrada
Muchas coincidencias con Maria Teresa. La preciosa voz de Fischer Dieskau, el arrojo y temperamento de Cossotto, detestamos la misma ópera Lulu… y tantas otras coincidencias
M'agradaM'agrada
Abajo está el repertorio y los links para bajar la musica. Es la partida de la gira europea de Jonas y Diana Damrau en Baden Baden.
[audio src="http://www.jkaufmann.info/BadenBaden02022018_1.mp3" /]
[audio src="http://www.jkaufmann.info/BadenBaden02022018_2.mp3" /]
M'agradaM'agrada
¡Quin nivell! Començar al Garnier i amb Parsifal. Sens dubte deu ser com la “Confirmació” del catolicisme “Imprime caracter”.
Felicitacions
M'agradaM'agrada