Un dels moments més impactants de la meva història operística al Liceu son les representacions de l’Elektra de l’any 1990, on Eva Marton va signar una de les funcions més memorables de la seva història liceista, al costat d’un equip més que solvent amb Sue Patchell i Mignon Dunn, de digníssimes acompanyants i tot envoltat d’una direcció escènica de la Núria Espert amb un fabulós decorat d’Ezio Frigerio, que roman inalterable en cada recó de la meva memòria.

Categories: assajos, LICEU, Temporada 2007-2008 • Tags: Albert Dohmen, Deborah Polaski, Elektra, Eva Marton, Graham Clark, Guy Joosten, Melannie Diener, Richard Strauss, Sebastian Weigle