LES ARTS 2016/2017: I VESPRI SICILIANI

Les circumstàncies van fer que manqués a les esperades cites anuals a les temporades de Les Arts i des del Festival del Mediterrani de l’any 2013 amb aquell memorable Otello dirigit per Mehta i Livermore, interpretat per Kunde, Agresta i Àlvarez, no hi havia tornat, era l’1 de juny, com oblidar-ho! (IFL m’ajuda a recordar, beneït sigui).

Les circumstàncies de tota mena també han fet que a la Comunitat Valenciana hagin passat moltes coses d’aleshores ençà i òbviament moltes d’aquestes coses quasi totes no artístiques, han afectat i de quina manera al Palau de Les Arts Reina Sofia.

Aquell miratge que mentre passava tothom era conscient que no podia durar gaire, ja és història i s’han confirmant els auguris pessimistes i d’aquella etapa que no arriba a dècada prodigiosa, encara queda una orquestra que per a nosaltres (Liceu) voldríem tot i alguns signes que evidencien febleses impensables en aquells any que Maazel i Mehta s’alternaven les direccions, i un cor, aquest aparentment indemne, que són el goig i orgull de la casa. De fet l’orquestra i el cor he dit mil i una vegada que són el fonament de qualsevol projecte artístic de qualsevol casa operística que vulgui ser, per tant l’avís que em permetria llençar als responsables culturals del País Valencià i de l’ajuntament de València és que no deixin perdre aquestes dues joies de la corona, perquè sense elles la “falla de Calatrava no té cap sentit. Continua llegint

LES ARTS: OTELLO

Otello, acte 1er, producció de Davide Livermore per a Les Arts

Otello, acte 1er, producció de Davide Livermore per a Les Arts

En un viatge llampec ahir ens varem apropar a la sempre acollidora València per assistir a la inauguració del Festival del Mediterrani, que va tenir lloc amb tota la pompa i les circumstàncies que hom pugui imaginar, amb tota la representació política de la Comunitat i la visita de la Reina d’Espanya, rebuda amb aplaudiments i simpàtica acollida, lluny de les mostres de desaprovació  i enuig amb que el seu fill i la jove van rebre al Liceu dijous d’aquesta mateixa setmana. Segurament motius per estar descontents com nosaltres em consta que a València també en tenen, però la in auguració estava carregada del establishment i tot estava sota control, fins i tot l’entrada al teatre , om t’obligaven a passar per arcs detectors de metalls, ocasionant unes cues sota la calorada pre-estiuenca, una mica enutjoses.

Retrobar-nos amb tants bons amics sempre és un motiu de satisfacció i a Les Arts, al menys sempre que hi hem anat, hem vist espectacles de qualitat, sobretot perquè el Cor i l’Orquestra tenen un nivell extraordinari i fins ara els repartiments garantien noms il·lustres, sempre sota la direcció de Zubin Mehta en el cas del Festival. Continua llegint

LES ARTS: IEVGUENI ONEGUIN

Artur Rucinski (Oneguin a Les Arts, producció de Mariusz Trelinski)

Aquest dissabte vam tornar a Les Arts, sempre un motiu de satisfacció.

En primer lloc per tornar-nos a trobar a l’acollidora colla d’amics que no em cansaré mai de repetir que són tan experts i erudits companys de vida operística, com bé sabeu tots els que sovintegeu els seus imprescindibles blogs (per ordre alfabètic): El blog de Atticus, El blog de Maac o El imperio de los sinsentidos (Titus),  com afectuosos en el tracte i les atencions que també rebem de tots aquells i aquelles que sense tenir un lloc virtual on abocar l’extrema sensibilitat, ens omplen de l’escalf per fer-nos sentir com a casa.

Una casa, Les Arts, i aquest és el segon aspecte satisfactori, que sempre assegura un nivell de qualitat alt, amb espectacles d’interès musical, vocal i escènic, amb propostes diferents i discutibles, però que bé mereixen el plaent viatge a València. Continua llegint

El Siegfried “furero” de Les Arts

M’estrenava a Les Arts i hagués valgut més que ho hagués fet l’any passat amb el pròleg i la primera jornada d’aquesta Tetralogia valenciana i florentina que dona prestigi i orgull de ser a un teatre d’òpera d’impressió.

El Palau de Les Arts és un teatre que per si sol ja et deixa bocabadat. De fet aquesta és la pretensió de Calatrava en l’espectacular disseny de tota la ciutat de Les Arts i Les Ciències, del que el Palau ha esdevingut l’emblema del monumental complexa i evidentment de la ciutat de València, con a Sydney també ho és l’edifici de l’Òpera. Pels que ens agrada tant l’òpera és un orgull que el simbol de la ciutat sigui la nostre segona (?) casa.

En un altre post parlaré del teatre, ara aniré directa al Siegfried en el que tantíssimes esperances vaig posar i del que cal dir que en part, tant sols en part, s’han acomplert.

Hi ha molts crítics musicals que s’han posat d’acord per dir que l’Orquestra de la Comunitat Valenciana és la millor orquestra d’òpera del Estat Espanyol. Casi diria que tenen raó, tot i que no he sentit mai en directa l’orquestra de la Maestranza i tampoc la de Bilbao.

L’orquestra de la Comunitat Valenciana te una qualitat indiscutible Continua llegint