LES ARTS 2016/2017: I VESPRI SICILIANI

Les circumstàncies van fer que manqués a les esperades cites anuals a les temporades de Les Arts i des del Festival del Mediterrani de l’any 2013 amb aquell memorable Otello dirigit per Mehta i Livermore, interpretat per Kunde, Agresta i Àlvarez, no hi havia tornat, era l’1 de juny, com oblidar-ho! (IFL m’ajuda a recordar, beneït sigui).

Les circumstàncies de tota mena també han fet que a la Comunitat Valenciana hagin passat moltes coses d’aleshores ençà i òbviament moltes d’aquestes coses quasi totes no artístiques, han afectat i de quina manera al Palau de Les Arts Reina Sofia.

Aquell miratge que mentre passava tothom era conscient que no podia durar gaire, ja és història i s’han confirmant els auguris pessimistes i d’aquella etapa que no arriba a dècada prodigiosa, encara queda una orquestra que per a nosaltres (Liceu) voldríem tot i alguns signes que evidencien febleses impensables en aquells any que Maazel i Mehta s’alternaven les direccions, i un cor, aquest aparentment indemne, que són el goig i orgull de la casa. De fet l’orquestra i el cor he dit mil i una vegada que són el fonament de qualsevol projecte artístic de qualsevol casa operística que vulgui ser, per tant l’avís que em permetria llençar als responsables culturals del País Valencià i de l’ajuntament de València és que no deixin perdre aquestes dues joies de la corona, perquè sense elles la “falla de Calatrava no té cap sentit. Continua llegint

TEATRO REAL 2016/2017: NORMA (Agresta-Deshayes-Kunde-Pertusi;Livermore-Abbado)

El Teatro Real oferia tres repartiments diferents del segon títol de la temporada, Norma, amb Agresta, Meade i Devia (en una única representació) com a protagonistes i ves per on com va succeir amb la transmissió del Macbeth liceista als cinemes, el streaming del teatre madrileny va ser del repartiment menys interessant, bàsicament perquè com succeïa amb Yoncheva a la ROH, la veu de la Maria Agresta i en el seu cas fins i tot l’estil, no són adequats per cantar aquest rol. La opció ideal per a mi era la de Angela Meade, una veu sólida, amb força i un registre ampli, però segurament els més ortodoxes belcantistes diran que va ser Mariella Devia, soprano que segons el meu parer no té la veu per fer front a la  sacerdotessa druida encara que tingui l’estil més canònic, pur i excels de totes les sopranos actuals, sempre segons la meva opinió és clar. No us amoïneu els que penseu que desbariejo, només és una opinió, la meva.

Amb un cast insuficient o poc apropiat, Norma és un patir constant i amb una direcció tan poc belliniana com la Roberto Abbado,  les coses no ajuden gaire a aquest cast que comento. Continua llegint

EL VÍDEO DE OTELLO A LES ARTS 2013: KUNDE-ÁLVAREZ-AGRESTA-LIVERMORE-MEHTA

Aviat farà dos anys que varem assistir a Les Arts de València a la inauguració del Festival del Mediterrani, aquell festival que tantes alegries ens va donar i que esperem que en temps propers ens les torni a donar, a la representació d’un magnífic Otello verdià que va merèixer aquest apunt a IFL

Avui us porto el vídeo d’aquella producció que sense cap mena de dubte va suposar un altre encert de la programació valenciana, per tal de que tots aquells que no ho vareu poder gaudir tingueu l’oportunitat de fer-ho, i no cal dir que per a tots aquells afortunats que hi vareu anar, poder recordar-ho. Continua llegint

MARIA AGRESTA, UNA SOPRANO A TENIR EN COMPTE

El 18 de març de 2011 es celebrava a tot Itàlia la commemoració del 150 anys de la unificació i es varen fer per tot el País, actes al més alt nivell.

A Itàlia un acte alt més alt nivell, ara per ara significa envoltar-lo de música operística, fins i tot el mestre Muti, va portar al Parlament italià a l’Orquestra i el Cor del Teatre de l’Òpera de Roma, per interpretar, amb solistes diferents als de les funcions escenificades, una sel·lecció de l’òpera Nabucco, davant dels parlamentaris.

La setmana passada ja us vaig portar aquell “Va pensiero” de la versió escenificada, un cop més reivindicatiu,  que va servir per tal de que el mestre fes un toc d’atenció als governants italians davant la situació cultural.

Allò succeïa al Teatro dell’Opera de Roma, mentre que a Torino, la preciosa i estimada capital del Piamont, seu del primer parlament Italià, tenia lloc una representació de la imprescindible i massa oblidada òpera de Giuseppe Verdi, I Vespri Siciliani. Continua llegint