LES ARTS 2016/2017: I VESPRI SICILIANI

Les circumstàncies van fer que manqués a les esperades cites anuals a les temporades de Les Arts i des del Festival del Mediterrani de l’any 2013 amb aquell memorable Otello dirigit per Mehta i Livermore, interpretat per Kunde, Agresta i Àlvarez, no hi havia tornat, era l’1 de juny, com oblidar-ho! (IFL m’ajuda a recordar, beneït sigui).

Les circumstàncies de tota mena també han fet que a la Comunitat Valenciana hagin passat moltes coses d’aleshores ençà i òbviament moltes d’aquestes coses quasi totes no artístiques, han afectat i de quina manera al Palau de Les Arts Reina Sofia.

Aquell miratge que mentre passava tothom era conscient que no podia durar gaire, ja és història i s’han confirmant els auguris pessimistes i d’aquella etapa que no arriba a dècada prodigiosa, encara queda una orquestra que per a nosaltres (Liceu) voldríem tot i alguns signes que evidencien febleses impensables en aquells any que Maazel i Mehta s’alternaven les direccions, i un cor, aquest aparentment indemne, que són el goig i orgull de la casa. De fet l’orquestra i el cor he dit mil i una vegada que són el fonament de qualsevol projecte artístic de qualsevol casa operística que vulgui ser, per tant l’avís que em permetria llençar als responsables culturals del País Valencià i de l’ajuntament de València és que no deixin perdre aquestes dues joies de la corona, perquè sense elles la “falla de Calatrava no té cap sentit. Continua llegint

ROH 2015: GUILLAUME TELL

El rebombori que Damiano Michieletto ha armat entre la plaent, aristocràtica i conservadora audiència del Covent Garden amb l’escenificació d’una violació durant el el que hauria de ser el ballet del tercer acte del majestàtic  Guillaume Tell de Rossini, ha estat dels que fa història, tant que en la retransmissió cinematogràfica s’ha “dulcificat” per no ofendre més a l’encra mmentalitat victoriana d’una Anglaterra que sembla que no visqui al segle XXI o que no obri la televisió a l’hora dels telenoticies.

El que es va veure en el cinema és absolutament ridícul i innocu. No sé pas que van dir quan Bieito va estrenar a la ENO el Ballo in maschera amb aquell “orrido campo” que era molt més explícit, violent i cru que aquesta violació, que sí que es veu, però que en cap moment pot irritar a ningú més enllà d’aquells que s’irriten contra tot allò, sigui bo o dolent, que trenca els seus conservadors esquemes de vida. Continua llegint

EL STABAT MATER DE DVORAK A SAINT DENIS 2014 (VÍDEO)

Jakub Hrusa 2

Jakub Hrůša fotografia Zbynek Maderyc

Ara que ja tenim l’estiu a sobre sabeu que s’inicia l’època dels grans festivals, època que a IFL és viu amb especial intensitat intentant portar-vos la màxima actualitat.

Coincidint en la segona quinzena del mes de juny amb el Festival anglès de Glyndebourne, el festival de música religiosa de Saint Denis a París, ens ofereix cada any la possibilitat de gaudir de grans obres amb protagonistes de primer nivell. En aquesta ocasió el canal ARTE ens va oferir el passat dia 13 de juny la transmissió del Stabat Mater d’Antonín Dvořák, amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France, el magnífic Cor Filharmònic de Praga i un quartet solista més notable que excel·lent, integrat per la soprano alemanya Angela Denoke, la jove mezzosoprano armènia Varduhi Abrahamyan, el tenor australià Steve Davislim i el baix rus Alexander Vinogradov, tots sota la direcció de l’apreciat director txec Jakub Hrůša, que tant em va agradar l’abril passat al front de l’OBC dirigint un programa integrat per obres de Britten i Txaikovski, amb l’estel·lar Janine Jansen de solista. Continua llegint

LES ARTS: CARMEN

Tenia moltes ganes de tornar a veure Carmen en directe. És curiós, però una  òpera tan popular com aquesta i no l’havia tornat a veure, des de la producció de Peralada, que és la que es reposarà a la inauguració de la propera temporada del Liceu, amb la polèmica proposta de Calixto Bieito i amb el mateix Don José, Roberto Alagana, aleshores en el seu debut en el rol i ara un dels més reconeguts Don José.

A Les Arts comptàvem amb el gran al·licient d’escoltar en directe per primera vegada a Elina Garanča, la mezzosoprano letona que està assolint a marxes forçades, la categoria de la mezzosoprano del moment i la més desitjada per teatres i públic, per fer la immortal gitana.

Grans i atractius al·licients, que acompanyats d’una Salome que veurem aquesta nit i també per retrobar-nos amb tots els amics d’aquestes acollidores contrades, fan que esperés amb ansia aquest cap de setmana. Continua llegint