INSISTINT AMB NABUCCO AL MET (Domingo-Monastyrska-Belosselskiy-Barton-Thomas;Moshinsky-Levine)

Jamie Burton (Fenena) i Plácido Domingo (Nabucco) al Metropolitan Opera House

Jamie Barton (Fenena) i Plácido Domingo (Nabucco) al Metropolitan Opera House 2017

Jo no ho creia necessari, però a IFL moltes vegades ja no sóc només jo a decidir i quan una sol·licitud no és fruit d’una ànima en pena sinó de diverses perdones, de diverses procedències i de tarannàs ben diferents, m’ho repens0 i com que el meu amic Kiko ja m’havia fet una feina prèvia imprescindible per insistir-hi, avui ho faré, insistiré en parlar de la representació del Nabucco de Verdi que va tenir lloc al Metropolitan Opera House de Nova York i que ja va ser motiu d’un apunt l’endemà de la representació, el 8 de gener transmesa als cinemes.

Així doncs els fans incondicionals de Plácido Domingo ho agrairan malgrat que ja sabeu que per a mi fa temps que hauria de dedicar-se a altres àmbits del món operístic on de ben segur pot aportar moltes més coses que cantant i qui sap si continuant rebent aplaudiments, sense necessitat de disfressar-se o d’anar de quatre grapes en mig d’escenografies que van en contra de l’estabilitat dels cantants. Continua llegint

MET 2016/2017: NABUCCO

M’he avorrit molt amb la darrera representació del Nabucco de la temporada 2016/2017 del MET. I això que el millor ha estat la direcció del mestre Levine, entronitzat coma divinitat pel públic novaiorquès que l’estima amb bogeria i té sobrats motius per fer-ho ja que el director musical és en tota la història del teatre, el segon nom amb més representacions a les seves esquenes (fins al mes d’octubre de l’any passat, 2553 representacions).

El mestre James Levine construeix un discurs musical, sòlid, convincent i esplèndid, extraient de l’orquestra un so espectacular, càlid i al servei dels cantants, i aquí potser rau una o l’única part discutible de la seva direcció, ja que per afavorir a Domingo i les particularitats vocals actuals del tenor, el tempo emprat va ser massa lent, sacrificant a estones el tremp dramàtic. Tot i així per a mi ell va ser el veritable estel de la representació, amb moments concertants esplèndids atorgant després del popular “Va pensiero” un bis excessivament generós, però això ja forma part d’una tradició similar a les “vendetta” de Leo Nucci.

Espectacular l’orquestra i el cor del MET que quan estan dirigits per Levine som molts els que creiem que extrauen un plus qualitatiu tan admirable com esplèndid. Continua llegint

LA NORMA DE SONDRA RADVANOVSKY

Un dels atractius de la temporada 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu és la Norma de Bellini que protagonitzarà la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky a partir del 8 de febrer.

Sondra Radvanovsky va debutar com a Norma a Oviedo al 2011, posteriorment la va cantar a l’estiu del 2013 al Festival de Peralada, i a l’octubre del mateix any la va cantar al MET de Nova York. L’any passat la va cantar a San Francisco i després de Barcelona serà Munich qui veurà durant la temporada i repetirà en el Festival del mes de juliol, la sacerdotessa de la soprano nord-americana.  Continua llegint

L’OBC I EL RÈQUIEM DE VERDI

OBC Verdi 002

Evelina Dobraceva va arribar corre-cuita a Barcelona per substituir a Maria Luisa Borsi, la soprano prevista per cantar aquest cap de setmana el Rèquiem de Verdi amb l’OBC. Sembla ser que Borsi no va estar gaire lluïda la nit de divendres i dues hores abans del concert d’ahir dissabte, l’OBC penjava al seu mur de Facebook el nom de la jove soprano alemanya que substituïa a la soprano italiana, oficialment malalta.

Quan la Sra Dobraceva va obrir la boca per intervenir en el Requiem aeternam inicial, al costat dels altres tres solistes, tots vam respirar tranquils i alguns varem obrir la boca admirats, però això ho explico més avall, d’acord?

El Rèquiem de Verdi és una obra descomunal, una òpera més del catàleg verdià com diuen molts, però que malgrat els seus grans moments literalment tan propers a Don Carlo i a Aida, en conté d’altres més íntims, de recolliment i espiritualitat que dificulten molt la correcta interpretació i comprometen al director encarregat de portar-lo endavant, per la dificultat en trobar el to just, equilibrat i necessàriament colpidor que tot bon rèquiem ha de produir als seus oïdors. Continua llegint