IN FERNEM LAND

MET2016/2017: GALA DEL 50 ANIVERSARI DEL MET AL LINCOLN CENTER


Photo released by the Metropolitan Opera shows the curtain call during the 50th Anniversary Gala at Lincoln Center in New York. (Jonathan Tichler/Metropolitan Opera via AP)

Hi ha coses que els americans fan com ningú i la prova està en que després són copiats fins a la sacietat, per exemple la celebèrrima entrega dels Oscar que totes les acadèmies cinematogràfiques del planeta han agafat com a model i copien (quasi sempre  malament) fent veure que no.. Doncs bé, si parlem de gales operístiques el Metropolitan també ha creat sempre tendència i no hi ha teatre del món operístic que faci unes gales més lluïdes, notòries i històriques com el teatre novaiorquès, ja sigui per commemorar la carrera d’un cantant, la titularitat del seu director musical o els diferents aniversaris del teatre, des d’aquella incommensurable gala del centenari, que encara esgarrifa i emociona de veure la quantitat de cantants en actiu i retirats que van reunir sobre l’escenari, o les posteriors celebracions que sempre han estat l’admiració de propis i estranys, ja sigui escenificant en una mateixa nit actes diversos d’òperes molt populars amb divos excepcionals o reunint una llarga llista de cantants que ja sigui perquè coincideixen a Nova York en aquelles dates o ja sigui que es desplacen sense pensar-s’ho dues vegades en senyal de gratitud a tot el que li deuen al primer teatre d’Amèrica i qui sap si del món.

El passat 7 de maig el teatre va celebrar el 50è aniversari de la inauguració de la nova sala al Lincoln Center. En realitat la celebració s’hagués hagut de fer el 16 de setembre de l’any passat, ja que tal dia i mes de l’any 1966 es va inaugurar el nou MET amb l’estrena també de l’òpera (preciosa i injustament oblidada) de Samuel Barber, Anthony and Cleopatra, amb una parella estel·lar integrada per Leontyne Price i Justino Díaz.Uns quants mesos més tard de la data commemorativa el MET ha tornat a enlluernar al món operístic reunint sobre l’escenari a:

Marco Armiliato. Piotr Beczala, Ben Bliss, Stephanie Blythe, Joseph Calleja, Javier Camarena, Dwayne Croft, Diana Damrau, David Daniels, Joyce DiDonato, Plácido Domingo, Iussif Eyvazov, Michael Fabiano, Renée Fleming, Elina Garanca, Susan Graham, Vittorio Grigolo, Günther Groissböck, Christopher Treball, Mariusz Kwiecien,  Isabel Leonard, James Levine, Željko Lucic, Angela Meade, LATONIA Moore, James Morris, Anna Netrebko, Kristine Opolais, Eric Owens, René Pape, Matthew Polenzani, Yannick Nézet-Séguin, Michael Volle, Yunpeng Wang, Pretty Yende, Sonya Yoncheva i Dolora Zajick, acompanyats pel Metropolitan Opera Orchestra i el Cor de la casa

Segurament molts direu que no és comparable a la del centenari i estarem d’acord, perquè allà hi eren tots i en aquesta no, però no em negareu que la cosa fa goig i el resultat, i ja m’ho sabreu dir, també. Òbviament hi ha de tot però la commemoració és lluïda, variada  i passa d’allò més bé malgrat l’obligada llargada que suposa la participació de tants cantants, no sempre en solitari.

Hi va haver una sorpresa molt emotiva quan Peter Gelb va anunciar, fent embogir al públic, que el baríton tan estimat, Dmitri Hvorostovsky cantaria seguidament “Cortigiani vil razza dannata” El moment és especial impactant perquè el baríton rus que com tots sabeu està tractant-se d’un tumor cerebral del que esperem que es recuperi ben aviat va cantar de manera especialment entregada i emocionalment intensíssima malgrat les dificultats evidents en un moment que es pot qualificar de memorable i colpidor.

Però és clar, un públic tan propens a les standing ovations, va fer que cada intervenció, ho mereixes o no, fos una festassa, en alguns casos perquè per sobre de l’actuació hi ha l’artista i si aquest porta el nom de Plácido Domingo,, tant li fa que canti un “Nemico della patria” oblidable, com “The maiden goes to the fontain” (versió novaiorquesa de la fadrina va a la font), l’èxit o més ben dit, l’apoteosi està garantida, com ho està després d’una aplastufant exhibició de Javier Camarena cantant “A mes amis” o la Netrebko molt més Cio-Cio-San (extraordinari un bel dí) que no pas Lady Macbeth, és clar.

Repassar la llarga llista d’artistes i emocions és una tasca feixuga i jo m’estimaria més que busquéssiu per aquí o per allà la manera de fer-vos amb aquesta gala i xalar una mica amb les àries, duos o tercets de sempre interpretats per grans artistes, cantants boníssims, cantants bons i també “tutti quanti” invitats a la celebració per ser companys, amics, coneguts o enllitats d’alguna lluminària i com diuen a les espanyes “a buen entendedor…”

Aquest és l’extens programa on hi trobareu alguna cosa que inesperadament grinyola massa i altres que sorprenent molt positivament. Preocupen algunes notes de Damrau o el Verdi de Beczala, la veritat, però no l’eufòria final és justificada, per la celebració, per una part final dirigida per Levine amb una energia extraterrestre i malgrat el Radames del senyor de la senyora, per un final del triomf senzillament envejable, perquè el MET demostra sobre totes les coses un amor per l’òpera i els cantants que hauria de ser model a seguir per algunes cases d’òpera una mica despistades.

  • West Side Story (Bernstein) Orquestra del MET
  • Anthony and Cleopatra (Samuel Barber) Cor
  • Andrea Chénier (Giordano)Nemico della patria” Plácido Domingo
  • Luisa Miller (Verdi) “Quando le sere al placido” Piotr Beczala
  • Le nozze di Figaro (Mozart) Hai già vinta la causa Michael Volle
  • Don Pasquale (Donizetti) duo Norina i Malatesta Pretty Yende i Mariusz Kwiecien
  • Tosca (Puccini) Visi d’arte Kristine Opolais
  • Boris Godunov (Mussorgsky) escena de la mort de Boris René Pape
  • La Bohème (Puccini) “Che gelida manina…Si mi chiamano Mimi…O soave fanciulla Sonya Yoncheva, Joseph Calleja
  • Rigoletto (Verdi) Cortigiani vil razza dannata Dmitri Hvorostovsky
  • Werther (Massenet) “Va! laisse couler mes larmes”Joyce DiDonato
  • Die Zauberflöte (Mozart) Der Vogelfänger bin ich ja Michael Volle
  • Les Troyens (Berlioz) “Nuit d’ivresse et d’extase” Susan Graham i Matthew Polenzani
  • Adriana Lecouvreur (Cilea) Acerba voluttà Dolora Zajick
  • La fille du Régiment (Donizetti) “A mes amis” Javier Camarena
  • Macbeth (Verdi) Nel di della vittoria… Anna Netrebko
  • Tannhäuser (Wagner) Entrada dels invitats de l’acte 2on Cor i Orquestra del MET
  • Porgy and Bess (Gerswin) Bess You is My Woman Now Eric Owens i Pretty Yende
  • Samson et Dalila (Saint-Saens) “Mon cœur s’ouvre à ta voix” Elina Garanca
  • Don Carlo (Verdi) “Son io dinanzi al Re Günther Groissböck i James Morris
  • Romeo et Juliette (Gounod) “L’amour… Ah! leve-toi, soleil!” Vittorio Grigolo
  • La Traviata (verdi) “É Strano…Ah, Fors’è Lui…Sempre Libera’ Diana Damrau i Matthew Polenzani
  • Giulio Cesare (Handel) “Son nata a lagrimar” Stephanie Blythe i David Daniels
  • Otello (Verdi) “Vanne; la tua meta gia vedo… Credo in un Dio crudel” Željko Lucic
  • The Tempest (Ades) love duet Ben Bliss i Isabel Leonard
  • Tosca (Puccini) “E lucevan le stelle” Vittorio Grigolo
  • Le nozze di Figaro (Mozart) “Porgi amor” Renée Fleming
  • Thaïs (Masenet) O messager de Dieu; Baigne d’eau tes mains Renée Fleming i Plácido Domingo
  • I Lombardi (Verdi) “Qual voluttà trascorrere” Angela Meade, Michael Fabiano, Günther Groissböck,
  • Semiramide /Rossini) “Bel raggio lusinghier”Joyce DiDonato
  • Madama Butterfly (Puccini) “Un bel di vedremo” Anna Netrebko
  • Aida (Verdi) Final de l’escena del triomf Iussif Eyvazov, Latonia Moore, Dolora Zajick, James Morris, Željko Lucic

Segurament el MET no trigarà a publicar la gala en un, dos o tres DVD fastuosos, però jo avui només us puc parlar de la retransmissió de ràdio.que sense mostrar la part més vistosa i visual ens obliga a concentrar-nos en allò més essencial i estic segur que si podeu pescar la gala per aquí o per allà la gaudireu tant com jo.

28 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de mayo 2017 | Beckmesser

  2. jaumeM

    Sí, aquestes celebracions sempre son entretingudes i permeten conèixer algun cantant, òpera o cançó per a mi desconeguts. La buscaré, per que escoltar sol no es tan impactant, com per exemple veure B Nilsson agraint a JLevine les seves direccion, a un d’aquest aniversaris.
    Gracies.

    M'agrada

  3. toni

    Moltes gràcies Joaquim. Como bien dices, no se puede comparar con Galas anteriores, pero siempre se agradecen éste tipo de efemérides. Espero que se prepare una de ” campanillas ” para la despedida de James Levine, cuando se produzca.
    Mientras tanto disfrutaremos de ésta Gala del MET.

    M'agrada

  4. colbran

    La gala del centenario fue un auténtico hito del Met, aún no superado, ni por el propio Met. Cuando se celebran estas efemérides se recurre a cantantes de prestigio, algunos a la altura de los de aquella inolvidable ocasión, otros caducos y otros con una fulgurante carrera por delante, por ejemplo Javier Camarena que cantó uno de los mejores “Mes amis” que he escuchado en toda mi vida. Este extraordinario tenor mejora día a día, ojalá le dure mucho tiempo esa excelente calidad que patentiza en cada ocasión en la que le escucho o veo (hasta el momento sólo en DVD/BluRay, por diversas razones).

    Efectivamente faltaban nombres muy importantes de la actualidad en esta celebración, pero muchos no habrán podido asistir por compromisos contraídos con anterioridad, otros porque no debe interesarles la comparación o porque no les proporcionaban el orden de intervención deseado o estaban aquejados de alguna inoportuna enfermedad. De todas formas, entre los que asistieron, algunos brillaron con intensidad, no todos.

    M'agrada

  5. alex

    Y de los allí participantes exitosos, tendremos ya a partir de la semana que viene a Camarena por el Liceu
    Preveo Exitazo ya de antemano, con su Tonio de LA FILLE

    Volviendo a Galas extrarordinarias del MET, todas un ejemplo para el resto de Teatros, yo me sigo quedando con las de Despedida del Viejo Met y luego la de 1.972 – creo – de homenaje/despedida a Rudolf Bing

    M'agrada

    • Todas excepcionales, però la del centenario, que se comercializó reducida, es inigualable, con aquellas viejas glorias sentadas en el escenario Stevens, Milanov, Sayao….contemplando con la ceja en alto a los cantantes del momento, es algo emocionante, irrepetible e històrico

      M'agrada

  6. Marta Bach

    Els americans són els inventors del show business i amb aquestes gales ho demostren i a més a més tenen pressupost i m´imagino que tothom hi vol participar.
    He mirat alguns fragments al youtube i realment ja espero el Camarena cantant d´aqui poc la Fille al Liceu crec que en gaudirem més que en el seu rol del Duc de Mantova.
    Respecte el que comentes del Dimitri…veient-lo en pantalla em va fer patir molt, semblava que anés una mica coix i veus que fa un esforç, enfí, només desitjar-li que el tractament vagi bé i el poguem disfrutar la temporada que ve.
    Almenys van tenir la decència de posar el marit de la Netrebko cantant al final amb la Aida…aixi la seva veu quedava dissimulada.(desde que vaig escoltar el Nessun dorma al Palau no entenc com encara canta…aquest sí que ha fet un “braguetazo”).

    M'agrada

  7. teresa

    perquè el MET demostra sobre totes les coses un amor per l’òpera i els cantants que hauria de ser model a seguir per algunes cases d’òpera una mica despistades.
    Tienes toda la razón.
    Gracias

    M'agrada

  8. Duran

    Espero buscan per aqui o per alla com tu be dius, aquesta gala i gaudir de tans cantants i de la bona orquestre, m’agrada molt James Levin, (m’ha fet grasia el teu comentari de Plácido Domingo), res mes a dir i com sempre graçies

    M'agrada

  9. He vist i escoltat alguna actuació. Els dvd seran una joia perquè, de vegades, el USA són així d’esplèndids. No puc deixar de fer un incís amb Hvorostovsky. Pàl·lid i esprimatxat vull pensar que a causa del dur tractament al qual deu estat sotmès per vèncer el mal que l’afecta. Com tothom, li desitjo el millor.
    Gràcies per tot, Joaquim!

    M'agrada

  10. Duran

    Espero “pescar” la gala com tu dius per aqui o per alla, (he visualitzar per youtube, a Javier Camarena, “a mes amis”), i m’agrada aquest tenor, espero gaudirne mes,i disfrutan d’aquesta magnifica oprquestre , el seu director James Levine es un dels meus preferits, (m’ha fet grasia el teu comentari de Placido Domingo) i com sempre gràcies pel bon rato lleigint el teu blog.

    M'agrada

  11. Gran, gran, gran, gran, grandiós espactacle! He passat una tarda-nit molt entretinguda! Com dirien els meus companys, ‘me’ mola molt tot! Està molt bé! Camarena! Gran Camarena! Quin Tonio ens farà al Liceu… Ja “se’m fan les oïdes” aigua només de pensar-hi!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: