LICEU 2015/2016: SIMON BOCCANEGRA (Nucci-Frittoli-Sartori-Kowalljow-Òdena;Gómez-Zanetti)

A la temporada 2015/2016 del Gran Teatre del Liceu teníem tres Verdi programats i per ara, tot i que les representacions de Simon Boccanegra tot ajust acaben de començar i hi ha diferents canvis de repartiment previstos que poden alterar sensiblement el resultat, estic segur de no equivocar-me si dic que han estat tres fracasos notables.

No s’han escollit bé els repartiments, això és obvi, o potser quan es van dissenyar (ja fa anys) els cantants estaven en un estat vocal més favorable. Apostar en cantants que passen la setantena d’anys és una temeritat, i ara només parlo de Leo Nucci, però és obvi que cada any que passi la seva resposta serà més feble i més allunyada del que esperem la majoria quan volen assistir a una representació d’una de les òperes més belles de Giuseppe Verdi.

Dóna la sensació que el Liceu va tard, i quan teníem que gaudir de Barbara Frittoli aquesta cantava arreu menys aquí,  i ara que tocaria escoltar l’Amelia de Maria Agresta, tenim a la Frittoli.. Només espero que quan Agresta torni al Liceu el seu estat vocal no sigui decrèpit, perquè ara un teatre que vol ser ha de portar a Agresta, no a Frittoli. Continua llegint

LICEU 2014/2015: I DUE FOSCARI

Ahir vaig assistir a la segona funció de I due Foscari al Liceu, tot un esdeveniment d’aquells que cobreix al teatre amb una pàtina d’expectació i excepcionalitat que tan difícil és de obtenir. Òbviament el motiu no era un altre que la presència en el cartellone del mític Plácido Domingo, que cantant parts de baríton continua omplint teatres per a goig i satisfacció dels programadors, directors i dels seus incondicionals que tot i els resultats li donen energia per a 25 o 30 anys més d’activitat operística com a cantant, ja que la qüestió és continuar drogant-se amb les batzegades  d’estima col·lectiva, aplaudiments desfermats i crits d’aprovació, talment com succeïa quan cantava aquells històrics Des Grieux, Loris, Samson, Don José, Radames, Otello, Dick Johnson, Maurizio, Cavaradossi o Riccardo, amb la diferència abismal que d’aquell Domingo al que varem escoltar ahir no hi ha res que els identifiqui, o jo no ho vaig saber trobar. Continua llegint

PALAU 100: CONCERT ANNA NETREBKO

L’esperat concert que Anna Netrebko havia d’haver ofert el 21 de maig, va tenir lloc finalment ahir amb els canvis que ja coneixíem, bastant considerables respecte a allò que inicialment ens oferia la soprano russa, però amb el públic absolutament rendit d’antuvi, públic que va esgotar l’aforament del Palau, i el Palau ja l’ha lligada per tornar el proper mes de juliol en el que suposo que serà el concert inaugural de la temporada 2015/2016 de Palau 100.

Poques vegades un concert operístic m’acaba satisfent per els motius tantes vegades argumentats, però si el format és com el d’ahir i els ingredients només es fonamenten amb  i exclusivament la inspiració de la diva de torn, és fàcil que no m’emocioni gens ni mica, i és que: Continua llegint

LUISA MILLER (Ciofi, Alaimo, Kunde, Montanaro, Melis, Szabo;Zanetti) vídeo

Em costa ser entusiasta davant de la Luisa Miller que avui us porto a IFL tot i que tothom s’ha posat d’acord en lloar als dos debutants en els rols, Patrizia Ciofi com a Luisa i Gregory Kunde com a Rodolfo. Comprenc l’entusiasme però no l’acabo de compartir. Continua llegint

SOTA L’OMBRA DE…LA TRADICIÓ

Leo Nucci (Rigoletto) Nino Machaidze (Gilda) Parma 2010

La tradició operística, tan oblidada en els darrers temps, per bé i/o per mal, obliga a part d’unes escenografies i vestuari respectuosos amb l’època que transcorre originalment l’acció, a fer cantar algunes notes que els compositors, pares de la criatura, no van escriure mai.

És ben curiós que els guardians de la sacrosanta tradició, no tolerin les noves dramatúrgies imposades pels tirànics directors d’escena, tot demanant respecte pels autors i acceptin, què dic demanar! exigeixin les notes que acostumen a ser sobreaguts, que la tirànica decisió d’alguns cantants, els han deixat com a compromès llegat, als seus col·legues que els han precedit.

Us deixo el “Si, vendetta, tremenda vendetta”, la cabaletta que tanca el duo de Gilda i Rigoletto del acte segon de la popular òpera verdiana, tal i com s’ha interpretat aquest any 2010 al Teatro Regio di Parma, temple de la tradició verdiana, amb Leo Nucci i Nino Machaidze. La direcció musical és de Massimo Zanetti i la tradició visual ens l’assegura Stefano Vizioli. Continua llegint