EL MET AL CINEMA: FRANCESCA DA RIMINI

Eva-Maria Westbroek (Francesca da Rimini) Marty Sohl/Metropolitan Opera

Eva-Maria Westbroek (Francesca da Rimini) Marty Sohl/Metropolitan Opera

Francesca da Rimini es va estrenar al MET el 22 de desembre de 1916, (l’estrena mundial havia tingut lloc el 19 de febrer de 1914 al Teatro Regio de Torí). A Nova York els cantants van ser Frances Alda (Francesca), Giovanni Martinelli (Paolo) i Paolo Amato (Giovanni). Després d’aquelles representacions de l’estrena (4), a finals de l’any 1917 i principis de 1918 es van fer 4 representacions més, i fins l’any 1984, quan es va estrenar la mateixa producció que hem vist enguany, esplèndida, de Piero Faggioni, no s’havia tornat a fer més. A l’any 1984 el MET va reunir a Renata Scotto, Plácido Domingo i Cornell MacNeil, sota la direcció d’un impulsiu, inspirat i detallista James Levine. Després d’aquelles representacions de la que hi ha constància visual gràcies a un magnífic vídeo, reeditat en format DVD, el teatre novaiorquès va reposar-la dos anys més tard, amb el mateix repartiment, però sense Domingo, reemplaçat per Ermanno Mauro.

Ara 27 anys més tard es recupera la monumental i elegant producció de Piero Fagioni, si bé el director italià, retirat fa anys de l’escena operística on ens havia deixat produccions difícils d’oblidar (al Liceu recordarem sempre La Fanciulla del West, Tosca i Don Quichotte), ha estat re emplaçat per David Kneuss, un repetidor poc inspirat. Continua llegint

INSISTINT AMB L’OTELLO AL MET 2012 (Botha-Fleming-Struckmann;Bychkov-Moshinsky)

Johan Botha (Otello) i Renée Fleming (Desdemona) al tercer acte d'Otello al MET. Producció de Elijah Moshinsky. Fotografia Ken Howard/MET

Johan Botha (Otello) i Renée Fleming (Desdemona) al tercer acte d’Otello al MET. Producció de Elijah Moshinsky. Fotografia Ken Howard/MET

El 28 d’octubre us vaig deixar aquest apunt:

Segurament no és la millor versió possible, però sempre és una òpera del MET i ofereix prou al·licients i qualitat, a part d’una copia en una magnífic format HD, per decidir-vos a baixar-la. No cal dir que tots els que no vareu poder anar al cinema, i també tots aquells que vulgueu repetir-la, la teniu ara a disposició.

També us deixo els enllaços d’àudio de la mateixa representació, serà interessant comprovar com resulta la representació sense les imatges, guanyarà?, ja us dic jo que sense veure la poca capacitat d’actor i la imatge monolítica de Botha, el seu aspecte vocal guanya bastant i potser és el contrari que succeeix amb StruckmannContinua llegint

EL MET AL CINEMA: OTELLO

Johan Botha i Renée Fleming (Otello al MET 2012)

Tenia ganes de veure aquest Otello, en primer lloc per ser una de les meves òperes predilectes, una òpera d’una perfecció formal, dramàtica i musical extraordinària. Una òpera que necessita tres cantants/actors imponents, que amb l’ajuda imprescindible d’un director musical i un director escènic de primera categoria aixequin una de les òperes més perfectes que s’han escrit mai.

No fa gaires dies parlàvem, arran de les representacions de La forza del destino al Liceu, de la precarietat de les veus verdianes a l’actualitat. Doncs bé, tant la ROH com el MET han demostrat que són capaços de programar Otello, amb dos repartiments diferents i quasi en la seva totalitat, sortir-ne victoriosos, i si amb la Desdemona la cosa no sembla gaire complicada, amb el rol d’Otello, òbviament si, com també amb el de Iago. Però sortir-ne victoriós a vegades no és suficient.

El Metropolitan dels darrers anys es caracteritza entre altres coses, per la varietat de directors orquestrals, d’ençà que el mestre Levine ha hagut d’anar deixant per problemes de salut, la quasi omnipresència en el fossar de totes aquelles òperes que es retransmetien per la TV. No tots els mestres que hem vist en els darrers espectacles estan a l’alçada del que esperem del teatre novaiorquès, però en el cas d’aquest Otello, han comptat amb Semyon Bychkov, un dels directors més interessants de l’actualitat i no precisament dels més mediàtics, encara que Verdi no crec que sigui el repertori més idoni o al menys que m’interessi més del director nascut a Sant Petersburg fa seixanta anys. Continua llegint

EL SIMON BOCCANEGRA DE PLÁCIDO DOMINGO AL MET

Plácido Domingo com a Simon Boccanegra al MET febrer 2010

Avui us porto al blog, el Simon Boccanegra de Plácido Domingo al MET de New York del dia 2 de febrer de 2010.

Després de Berlín i abans que a la Scala i al Real, entre d’altres importants teatres, Plácido Domingo està cantant aquests dies el Simon Boccanegra de Giuseppe Verdi al teatre novaiorquès.

És un repte més del gran cantant, ara ja no m’atreveixo a dir tenor, doncs com tothom sap, aquest rol és un dels bombons més emblemàtics per a un baríton dramàtic, del agraït i exigent repertori verdià. Continua llegint