LA ROH 2015/2016 AL CINEMA: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI

Que la retransmissions al cinema ha esdevingut el gran fenomen operístic dels darrers anys ja no ho dubte ningú, i que molts teatres ho veuen com una inversió imprescindible i una font de ingressos directa i indirecta per donar-se a conèixer  i alleugerir les tensions del compte de resultats, és una evidència.

Que el Liceu fos pioner i que directors posteriors no fossin capaços en el seu moment d’aprofitar la visió de futur i situar-se en el lloc avantatjós  que sempre suposa ser el primer, és quelcom digne d’estudi, i que ara recuperem el temps perdut, si bé amb una única i escadussera retransmissió per temporada, és com a mínim esperançador.

Hi ha teatres que han optat per la modalitat del streaming de pagament (la Staatsoper de Viena) i altres en obert (Munich), alguns també s’han adherit a canals e televisió (Arte, Medici o The Opera Platform) sempre amb el mateix i lloable intent, la difusió, els ingressos suplementaris a la recerca de nou públic.

El Metropolitan de Nova York i la ROH de Londres, són les dues cases operístiques més actives al cinema, i en menor mesura la ON de Paris. En un mes de gener especialment prolífic que s’iniciava amb  la inauguració de la Scala amb la “Giovanna d’Arco”, ha seguit Londres i immediatament Paris, a l’espera de “Les pêcheurs de perles” del mes de gener al MET. A Londres va ser el prop passat 14 de desembre el tàndem operístic més popular, Cavalleria rusticana i Pagliacci, mentre que el dia 17 des de La Bastille parisenca tindrem un dels esdeveniments de la temporada amb “La Damnation de Faust” de Berlioz a París amb un repartiment molt estelar. Continua llegint

EL MET AL CINEMA 2014/2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI vídeo

La temporada 2014/2015 del MET al cinema es va tancar dissabte passat amb el programa doble més famós de la història de l’òpera, Cavalleria Rusticana de Mascagni i Pagliacci de Leoncavallo, sent el tenor argentí MarceloÁLvarez qui va fer-se càrrec del rol de Turiddu i Canio, com feia poc havia fet Kaufmann a Salzburg, amb resultats per a mi molt més convincents, i com va fer després a Bilbao Gregory Kunde amb resultats molt més sorprenents, com fa quatre dies vareu poder comprovar amb els fragments que us vaig deixar a IFL. Continua llegint

EL TURIDDU I EL CANIO DE GREGORY KUNDE

Coincidint amb la transmissió des del MET del debut de Marcelo Álvarez com a Turiddu i Canio i poc dies després d’haver-ho fet Jonas Kaufmann a Salzburg, a Bilbao ha debutat en el doble rol el tenor nord-americà Gregory Kunde, disposat a entrar en el llibre de les llegendes operístiques com el cantat que en més rols ha debutat després d’haver celebrat la seixantena.

No pretenc entrar en una batalla perduda, ja que hores d’ara no hi ha ningú que s’atreveixi a discutir cadascuna de les proeses de Kunde en tots el estils i repertoris sense risc de morir sepultat per una allau d’exabruptes, i molt menys ho faré amb aquest doble debut que li escau molt millor que les aventures verdianes (Otello a banda) que ha anat incorporant, ja que tant el Turiddu però sobretot el Canio, s’escauen còmodament en aquest cant estentori i declamat que ostenta en l’actualitat Kunde, amb un registre to tan ampli com sembla, però que gràcies al més que generós volum i a un agut trompetejant fa les delícies de platees i galliners àvids d’emocions fortes i passió desbocada, al cap i a la fi estem parlant dels dos emblemes de l’òpera verista, que més que refinaments, mitges veus i pianíssims nòrdics sempre han demanat testosterona meridional, sang i fetge i insolència vocal. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI (vídeo)

El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.

Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat. Continua llegint