ROH 2016/2017: LES CONTES D’HOFFMANN (Grigòlo-Hampson-Lindsey-Fomina-Rice-Yoncheva; Schlesinger-Pidó)

Recuperar la mítica producció de Les Contes d’Hoffmann de la ROH, deguda a John Schelinger, amb un vestuari fastuós de la gran Maria Björson i una escenografia bigarrada per a la qual els anys han passat de manera definitiva, bé mereixia un repartiment que tot i no intentar superar a Domingo, Serra, Baltsa, Cotrubas i Ghiulevev, al menys mantingués el llistó alt per preservar-la com un dels referents quan es parla d’aquesta òpera, però la Royal Opera House de Londres no ha estat gens encertada en aquesta nova retransmissió cinematogràfica de la temporada 2016/2017, proposant un cast a totes totes insuficient i vulgar, impropi de la categoria de la immensa majoria de produccions operístiques que presenta en les seves temporades. Continua llegint

UNA RARESA DE GAETANO DONIZETTI: L’ASSEDIO DI CALAIS

 

Avui us proposo una raresa de Gaetano Donizetti, l’òpera en tres actes amb llibret de Salvatore Cammarano, estrenada a Nàpols el 19 de novembre de 1836, per tant no estem parlant d’una òpera primarenca, un any abans havia triomfat a Nàpols mateix amb Lucia di Lammermoor.

Quan Donizetti va començar a escriure L’assedio di Calais pensava en una Grand Opera per l’Opéra de Paris, per tant tenint present els grans ballets indispensables a la capital francesa, però també va tenir present la tradició del melodrama italià al oferir el rol masculí protagonista a una contralt, seguint la gran tradició rossiniana amb els rols heroics dedicats a a questa vocalitat: Tancredi, Malcom, Arsace, Talbot i tants altres. Continua llegint